Que el Barça encaixi un 4-0 sembla tan utòpic com trobar vida a Mart. Per tant, i seguint vells costums, la inèrcia culer porta a l'estripada, a l'extrem de buscar culpables i demanar caps, a fugir dels matisos. Però si ahir anaves pel camí d'un històric sextet, avui no pots ser la personificació del desastre absolut. Per tant, convindria, en condicional, separar el talent futbolístic de la gestió que se'n fa en la resta d'estaments responsables. Fins i tot, si apostem per l'optimisme, pot ser estimulant comprovar com planteja l'equip l'exigència d'una remuntada gairebé utòpica en un escenari al qual no està gens acostumat. En l'esmentada separació de responsabilitats, ara resulta que el matx de tornada no queda inclòs en l'abonament i el soci s'haurà de gratar la butxaca si vol contribuir a la proesa. Agost, vacances i exigència de golejada. Un altre cop, l'equip marxa per una banda i el club disposa per una altra. Que en poden marcar sis a l'Athletic? I tant, no en tenim cap dubte. S'han guanyat la confiança amb escreix, a còpia de moltes virtuts. En tot cas, més val preocupar-nos de la gestió, així, en genèric, concepte que ens permet situar un seguit d'alertes sota un paraigües únic. Fa anys que el vestidor aguanta el club, fins i tot dóna títols per a la renovació democràtica dels càrrecs directius, però cal que la resta d'estaments facin bé la seva feina. Almenys, que no empipin gaire els futbolistes, acostumats a viure en el seu món. És la gestió el que preocupa.

Gestió dolentíssima, com la del serial per capítols amb el pobre Pedro i el seu traspàs. De la gestió també depèn que preparis bé una final malgrat el cansament, que l'encertis amb l'equip que presentis i amb l'antídot a les propostes que et plantejarà un bon entrenador com Valverde. Gestió també és evitar que el nou director tècnic es cremi com un bonze davant dels micròfons. Gestió és impedir que visquis eternament repenjat en Messi, convençut que la seva genialitat et traurà de qualsevol atzucac. No és qüestió de dividir talents entre titulars i suplents, sinó tenir-los sistemàticament motivats i preparats per rendir com cal quan jugues al Barça. Gestió també consisteix a evitar confuses situacions, com la de Halilovic, que tant pot marxar a l'Hamburg com a l'Sporting. O que aterri de franc a Llagostera una promesa que, suposadament, entrava en el traspàs de Neymar i per la qual vas pagar una bona picossada. Gestió consisteix a saber les raons i els criteris que et mouen a prescindir del prometedor Adama, marginar Samper i enviar missatges de desdeny al planter, abans imprescindible. Gestió és saber portar la diplomàcia de les estelades quan evidencies tanta por de la UEFA que ets incapaç d'atorgar els dorsals a Aleix Vidal i Arda Turan. Hi ha un munt de detalls, de símptomes ben allunyats dels onze nois que van saltar al camp de San Mamés per rebre la patacada del 4-0. És cosa de gestió.

El problema rau en el fet que les errades poden acabar afectant l'intocable vestidor i que poden començar els daltabaixos si Messi no et salva per sistema o no actuen les patums fidels al model i estil d'èxit com ara Busquets, Piqué i Iniesta. Quan jugues amb foc i no el saps controlar, has comprat números per acabar cremant-te. Encara que disposis d'enormes futbolistes, capaços de tapar la majoria absoluta de les teves errades.