50 anys després, els Pumas tornen a rugir
que Sud-àfrica
és un lloc ideal per
a l'èpica
Després del magnífic llibre de John Carlin, Playing the enemy, traduït aquí com El factor humà, que relatava el paper fonamental que la selecció sud-africana de rugbi va jugar en l'etapa més critica de la transició del règim de l'apartheid a la democràcia, segurament els Springboks són un dels equips que més simpaties desperten entre els aficionats al rugbi d'arreu del món. Dues copes del món certifiquen que són una gran potència de l'esport de l'ovalada.
Tanmateix, a un mes de l'inici del mundial d'Anglaterra, Sud-àfrica està en hores baixes i no passa pel seu millor moment. Fa pocs dies la federació internacional actualitzava el rànquing de seleccions, i els africans patien un retrocés brutal, baixant de la segona posició a la cinquena d'una tacada.
Un dels responsables d'aquesta caiguda ha estat la selecció argentina, els Pumas, que amb tres jugadors d'origen català a les seves files (els germans Agulla i Marcelo Bosch) van fer història la setmana passada, en la darrera jornada del Rugby Championship, l'equivalent al torneig de les Sis Nacions de l'hemisferi sud. Per primer cop els argentins van guanyar els Springboks, amb un marcador contundent: 25-37. Amb aquest resultat, els Pumas van acabar el torneig en tercera posició i els sud-africans van fer-ho en l'últim lloc. És evident que Sud-àfrica és un lloc ideal per a l'èpica. El triomf dels sud-americans va coincidir amb el 50è aniversari de la primera visita dels Pumas a Sud-àfrica, l'any 1965, on van guanyar els Junior Springboks. Aquella gira dels Pumas va servir perquè el món descobrís que a Amèrica del Sud també es jugava rugbi de nivell. La federació sud-africana va tenir el detall de convidar els membres encara vius d'aquell combinat. Van assistir al partit a Durban i van veure com els Pumas del segle XXI feien història com ells n'havien fet mig segle abans. Per celebrar l'efemèride, la selecció argentina va jugar amb una samarreta especialment dissenyada, amb el mateix escut que els Pumas de 1965 van lluir al pit.
Tot plegat ha servit per escalfar la prèvia del mundial. Els favorits seran un cop més els neozelandesos, però veurem moltes seleccions amb fam de victòria, de revenja i de glòria. Per exemple Escòcia, que no ha aconseguit tornar al top 10, la mateixa Sud-àfrica, que necessita demostrar que les seves estrelles serveixen per formar una selecció potent, o els Pumas, que somien repetir la gesta del tercer lloc del mundial de 2007. I França, que després de perdre tres finals somia ser el primer equip de l'Europa continental que guanya un mundial.
Només falta un mes per al partit inaugural del mundial 2015. Per anar fent boca, no us perdeu el proper cap de setmana els amistosos previs, com ara el França-Anglaterra, l'Itàlia-Escòcia o el Japó-Uruguai.