L'Athletic Club va accedir a jugar la supercopa d'Espanya sense haver guanyat cap títol la temporada passada. Com que el Barça va guanyar copa i lliga, l'equip basc hi ha tingut presència. És cert que el Barça acabava de fer un gran esforç en un partit trepidant davant el Sevilla en la supercopa d'Europa tres dies abans. A més a més, les baixes de Neymar i Jordi Alba limitaven molt les prestacions ofensives culers per la banda esquerra. També és cert, però, que l'Athletic està lluitant per entrar a la propera Europa League mitjançant la fase prèvia i que tant Iñaki Williams com Iker Muniain estaven fora de combat. El partit d'anada a San Mamés va presentar un Athletic amb fam de glòria i un Barça amb alguns jugadors poc habituals a causa de les rotacions. Amb u a zero a la mitja part, la final encara era oberta. Aleshores va aparèixer l'heroi dels lleons. Tres esgarrapades letals van deixar els blaugrana gairebé sense possibilitats de títol. A la tornada, al Camp Nou, quan el Barça encara tenia una mínima esperança de remuntada, el davanter en va fer un altre per certificar la final. Quatre gols en dos partits: una barbaritat. A Aritz Aduriz li ha arribat el reconeixement molt tard. Aquest obrer del futbol ha donat tombs d'aquí cap allà buscant un forat entre l'elit del futbol. A Valladolid, Mallorca i València, Aduriz va donar mostres del seu caràcter guanyador, la seva entrega i una professionalitat digna d'elogi. Sempre vivint al límit del fora de joc, tirant desmarcades per crear ocasions de gol, Aduriz és un dels davanters més incòmodes de defensar del futbol espanyol. Una potència de salt extraordinària li ha permès fer un bon grapat de gols durant la seva carrera. Va tornar a l'Athletic ara fa tres temporades. Des de llavors, ja ha fet més de seixanta gols, i cada any ha estat un dels màxims anotadors estatals. Ara, amb 34 anys, continua en peu de guerra, allargant l'eterna joventut.