Sebastian Coe, el nou president de la Federació Internacional d'Atletisme, és una llegenda de l'atletisme i també és un home llest. Molt llest. Ho va ser com a atleta i també ho ha estat fins ara com a dirigent esportiu en les tasques que ha portat a terme –com liderar l'organització dels Jocs Olímpics de Londres del 2012–. Només cal desitjar que Coe sigui capaç de continuar demostrant aquesta intel·ligència ara que ha de dirigir l'atletisme mundial en un moment crucial per al que el britànic va definir ahir com “el millor esport del món”.

Sebastian Coe i Steve Ovett van revolucionar les curses de mig fons a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta del segle XX. Entre tots dos van millorar fins a 12 rècords mundials en cinc proves diferents entre el 1978 i el 1983. Dotze d'aquests rècords els van fer entre el 1979 i el 1981, en un període de tres anys en què l'atletisme era quasi sinònim de parlar d'aquesta parella d'anglesos.

Per fer rècords del món en el mig fons i el fons calen llebres –atletes que marquen el ritme en la part inicial de la cursa–. Coe –i Ovett– van ser uns metres en això. L'any 1981, en plena voràgine de rècords en un any no olímpic, a la IAAF li va pujar la mosca al nas davant tants intents de rècord, tantes llebres i tants diners que corrien en un esport que, oficialment, era amateur. El secretari general de la IAAF va arribar a dir que potser no s'homologarien els rècords que es fessin amb un atleta que només sortís a la pista a marcar el ritme –unes setmanes abans, Coe havia fet el rècord mundial dels 800 m–. L'endemà d'aquestes declaracions, Sebastian Coe va millorar el seu rècord del món dels 1.000 m a Oslo i l'atleta que el va conduir fins als 600 m va acabar la cursa. Coe va fer 2:12.18 i la llebre, 2:20.73. Algun problema? Aquell mateix 1981, Coe va millorar dues vegades el rècord mundial de la milla. En totes dues ocasions, la llebre va ser Tom Byers. A Zuric, Coe va fer el rècord amb 3:48.53 i Byers va acabar amb 4:12.67. A Brussel·les, Coe va rebaixar el rècord –que entremig li havia pres Ovett– a 3:47.33 i Byers, més cansat, va acabar amb 4:21.46. Evidentment, no hi va haver cap problema per homologar els rècords.

L'any 1981, Coe va estar en el punt de mira de la IAAF pels suposats diners que cobrava en les reunions. Es parlava que cobrava 50.000 dòlars per cursa, que s'embutxacava el seu pare i entrenador, Peter. Aquell any, Coe va ser el primer esportista en actiu que va parlar en un congrés del COI. Va ser a Baden-Baden, on Joan Antoni Samaranch va començar la seva revolució olímpica, que, entre d'altres coses, va comportar la desaparició de l'amateurisme de la Carta Olímpica. Coe –que va arribar a ser membre del Parlament britànic pel Partit Conservador– va ser un dels principals aliats de Samaranch. Com en el cas dels rècords i les llebres, els diners tampoc van acabar sent cap problema.