‘Primus inter pares'
Sentint els errors i les incorreccions del nou comentarista de futbol de TV3 i veient-hi la coherència tant amb allò que feien al camp els jugadors del primer equip del FC Barcelona, com amb l'organització dels dos títols oficials que s'han hagut de disputar a mitjan agost, qualsevol simpatitzant del Barça es pot adonar que tenim un problema a les alforges.
No és pas anecdòtic, ni excusa, que tant la supercopa d'Europa com la d'Espanya s'hagin disputat aquests dies. El calendari esportiu es fonamenta en els índexs d'audiència i la superposició de grans esdeveniments planetaris disminueix el número d'ulls per anunci. L'espectacle és internacional i els campionats locals, una simple plataforma. Si ens vol servir de res a l'escenari del món, el FC Barcelona faria bé no solament d'adonar-se'n, sinó d'abandonar la preparació de la temporada i la composició de la plantilla en funció de la lliga espanyola. A hores d'ara, i en els temps que corren, això vol dir treballar tot l'any com les empreses globalitzades. Consegüentment, el primer equip ha de tenir una plantilla intercanviable, substituint-hi la suplència per una roda virtuosa que permeti superar els períodes inevitables de recuperació individual, i això vol dir trencar l'anacronisme de les vacances. Avui, més que mai fins ara, és el Barça amb els seus seguidors qui competeix arreu i a tota hora, i no pas els jugadors i els entrenadors circumstancials que hi serveixen sota contracte.
El canvi és gran i, de fet, ja fa temps que es congria. Les gires d'estiu per obrir mercats, la preeminència de la Champions, la preparació física de l'any passat, la incapacitat de mantenir en l'equip més d'una primera figura per a la mateixa posició, el desastre del Barça B i el desgavell de la Masia no són sinó els símptomes que si ens quedem amb el que hi ha és perquè aspirem només a ser els primers entre els mediocres.