Editorial

L'EDITORIAL

S'ha de saber comprar i saber vendre

L'objectiu del planter és nodrir el primer equip, però quan això no és possible s'han de poder vendre sense recança

El traspàs d'Ibra­hi­mo­vic a cap preu després d'un sol any va adhe­rir sòlida­ment una eti­queta de mal vene­dor que el Barça ja por­tava. Forma part dels meca­nis­mes del mer­cat que, quan un dels grans d'Europa (per fut­bol i per diners) es fixa en un juga­dor, li costi més diners que un club de per­fil més modest, però s'escapa de tota lògica que aquest mateix club gran no sàpiga fer-se valo­rar el pro­ducte del seu plan­ter que no li és prou útil.

En els últims anys la majo­ria d'ope­ra­ci­ons de com­pra del club (amb la soro­llosa excepció de Ney­mar) s'han tan­cat a preus de mer­cat. En la banda alta, sí, però assu­mi­ble. On el Barça ha fet el tomb és en les ope­ra­ci­ons de venda. Des de l'estiu del 2013 el club ha ingres­sat uns 130 mili­ons per Thi­ago, Cesc, Ale­xis i Pedro. Tots ben venuts i ben amor­tit­zats. Adama i Deu­lo­feu són pro­duc­tes del plan­ter que dei­xa­ran 18 mili­ons més. I aquesta és una nove­tat. L'objec­tiu del plan­ter del Barça és nodrir el pri­mer equip, però quan això no és pos­si­ble perquè els juga­dors no arri­ben al nivell d'excel·lència reque­rit, o perquè l'entre­na­dor no hi creu o perquè una estre­lla els barra el pas, s'han de poder ven­dre sense recança assu­mint –com va pas­sar amb Piqué– que si el juga­dor creix a fora s'haurà de pagar per ell. La majo­ria de vega­des no serà així i el que s'ingres­sarà pels tras­pas­sos ser­virà per com­pen­sar els cos­tos de for­mació.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)