Una lliga de dos

És mal símptoma pen­sar que només Barça i Madrid poden gua­nyar la lliga, però pit­jor és pen­sar que tots els fats faran pos­si­ble que sigui l'equip del règim qui en surti tri­om­fa­dor. El fut­bol espa­nyol està poli­tit­zat de forma extrema com durant la dic­ta­dura i els temps més fos­cos dels règims tota­li­ta­ris. No hi ha res a fer men­tre la lec­tura sigui la d'un estat uni­for­mit­za­dor. Només en les ads­crip­ci­ons espor­ti­ves els pobres uni­o­nis­tes, els del no dia­lo­gar res amb la volun­tat majo­ritària del poble català, es poden inte­ri­or­ment per­me­tre dis­cre­par del pen­sa­ment únic madri­dista, ergo espa­nyo­lista, de l'Espa­nya del PP i PSOE. Ara cal incloure-hi els neo­mo­derns, que recor­den el ler­rou­xisme i el falan­gisme de fa qua­tre dies. La lliga de debò és la que molts mal­dem per veure, per poder fugir d'un fut­bol de nivell ínfim: és la lliga euro­pea. A par­tir del cinquè o sisè, la lliga espa­nyola massa sovint és un fut­bol que sem­bla de pro­fes­si­o­nals de fa 40 anys. Hem de copiar els recur­sos que fan pos­si­ble que Europa pren­gui model del NBA: un parell o tres de zones geogràfiques i després, eli­mi­natòries o lli­gueta entre els millors equips. No és accep­ta­ble la com­pe­tició pro­fes­si­o­nal a totes entre un Messi o Ronaldo i un des­tra­ler dels equips cuers. És d'escàndol pen­sar que quan s'obri la llauna hi haurà una gole­jada o que mai pugui pro­moure's un entre­na­dor joven­cell davant equips en què un sol crac cobra més que tota la plan­ti­lla contrària junta.

Solu­ci­ons? Sense veri­ta­ble democràcia i sense sac­se­jar a fons i can­viar la for­tor a podrit d'una Espa­nya rònega, res es podrà fer. I amb els actu­als diri­gents del fut­bol espa­nyol, incrus­tats al poder de forma sos­pi­tosa, no hi ha res a fer. La inde­pendència ens farà lliu­res, més jus­tos i soli­da­ris per propi deter­mini amb els nos­tres. Expul­sa­rem el con­cepte de misèria política de PP, PSOE, Cs i resta uni­ta­rista no democràtica i, de pas­sada, aju­da­rem a nete­jar el fut­bol, que prou falta hi fa.