Des de la setmana passada ja roda la pilota a la 1a divisió. Els dos equips catalans van gaudir de sengles victòries. El Barça va trencar la ratxa negativa contra l'Athetic de Bilbao, guanyant merescudament (0-1), en un partit en què va fallar un penal però una bona triangulació al primer toc la va finalitzar Luis Suárez. El tècnic blaugrana va encertar en l'onze inicial amb Bravo, que va donar seguretat a la porteria; Vermaelen, bon joc aeri, anticipació i experiència; Jordi Alba, que sortia d'una lesió muscular, velocitat, col·locació i dosificació de les seves forces. La cara negativa va ser les lesions d'Alves i Busquets, però la gran actuació de Sergio Roberto com a lateral va fer minimitzar aquests contratemps. Als bascos els va passar factura el partit europeu, com al Barça l'esforç de la supercopa, que li va impedir guanyar l'estatal. Diu molt del col·lectiu que no depengués de Messi, que va anar de menys a més. Es va imposar un joc de conjunt superior tècnicament que tenia les baixes de Piqué i Neymar, dos puntals de l'equip. L'Espanyol va guanyar per un golàs de Salva Sevilla davant d'un Getafe que juga bé al futbol sota el guiatge del seu tècnic Escribà, amant del bon futbol. Tanmateix, el Celta de Vigo és un equip que li agrada jugar des de la defensa, arribar combinant fins a la línia atacant, i allà amb parets i velocitat finalitzar jugades. El seu triomf contra el Llevant (1-2) confirma una aposta de toc i associació que ja li va donar resultats l'any passat. Decebedor va ser el resultat del Madrid a Gijón, on no va passar de l'empat a zero, contra un nouvingut Sporting entrenat amb èxit per Abelardo. Diversos empats a zero demostren la por dels equips de perdre i, per tant, d'atacar, deixant en l'estratègia a pilota aturada la seva opció més clara per marcar. M'agraden els equips equilibrats, amb línies juntes, fortalesa mental però que tinguin l'ull fix en la meta contrària, així pots guanyar més, si tens bons jugadors.