Valors i escola

En l'esport sovint es pensa en els de casa per con­vicció o per neces­si­tat. És com es mouen els clubs. Més per obli­gació que per seguir un model estu­diat i valo­rat en alguns casos. Es vol tre­ba­llar sovint amb uns paràmetres de for­mació con­ti­nu­ada des­ta­cant i reforçant els valors que s'impar­tei­xen. Es vol fer escola amb una forma d'actuar i de com­por­tar-se. Amb empremta pròpia. Molts espor­tis­tes ho agra­ei­xen i ho tenen pre­sent per sem­pre més. I els clubs poden lluir orgu­llo­sos el seu tre­ball des de la base. A vega­des, però, es cap­gira el futur dis­se­nyat en només un moment. Només amb un moment n'hi ha prou. L'esport té cops ama­gats que apa­rei­xen en el moment més ines­pe­rat. Els tècnics que tre­ba­llen diària­ment en l'esport de for­mació saben, i en són cons­ci­ents, que mal­grat tenir a les mans espor­tis­tes que poden ser tri­ats entre el bo i millor de cada casa i ser can­di­dats a l'excel·lència, es poden que­dar pel camí. Molts s'hi que­den. Gene­rar mol­tes expec­ta­ti­ves mai no és bo. Per exem­ple, a Can Barça, la millor for­nada dels últims anys ja ha pas­sat i no acos­tuma a ser massa freqüent que tor­nin a aparèixer un gra­pat de juga­dors per al pri­mer equip de forma con­ti­nu­ada mal­grat els esforços i el tre­ball que es fa. Molts han pas­sat amb una classe reco­ne­guda i en canvi mai no han tin­gut lloc al pri­mer equip. És una inversió que a llarg ter­mini pro­ba­ble­ment pot donar resul­tats. Però no és segur. Si es barra el pas als que pugen amb fit­xat­ges externs es pot fer tre­mo­lar el pro­jecte pel fet que no s'apro­fiti el que es pro­du­eix a la casa, que ha cres­cut entre cotons i pen­sant en el futur imme­diat de l'enti­tat. Hi ha clubs que es decan­ten per estal­viar-se els anys de for­mació i pre­fe­rei­xen inver­tir en fit­xat­ges con­tras­tats. No tenen paciència ni ganes d'influir en la for­mació i els valors ni fer escola. Sovint depèn de les urgències espor­ti­ves que es tin­guin. Més val fit­xar sobre segur a cop de talo­nari i no inver­tir en la for­mació. Algú pot pen­sar que valors i escola no fan gua­nyar par­tits, però al Barça, per exem­ple, aquesta política li ha permès viure els millors anys de fut­bol que es recor­den. I amb títols com mai. I amb molta gent de la casa. Val la pena con­fiar, espe­rar i encre­uar els dits per reco­llir una bona collita, si és pos­si­ble. També és veri­tat que hi ha eta­pes espor­ti­ves en què les cir­cumstàncies o una mala pla­ni­fi­cació esguer­ren pro­jec­tes que hau­rien pogut anar molt més lluny. La feina estava feta i alguns fut­bo­lis­tes o espor­tis­tes de qual­se­vol dis­ci­plina s'han de bus­car les gar­ro­fes fora de casa. És ine­vi­ta­ble. No hi ha lloc per a tot­hom però cal per­sis­tir sem­pre en els valors i en el fet de fer escola. Con­tras­ten polítiques ben dife­rents a clubs dife­rents i esports diver­sos: apos­tar pels de la casa amb con­vicció i per con­vicció. Amb valors i fent escola. Con­fiar en els de casa sense con­vicció per una qüestió econòmica. Ven­dre o mal­ven­dre per sobre­viure i ine­vi­ta­ble­ment tor­nar a començar. Tirar de talo­nari i com­prar fora tot el que es neces­siti per far­cir un pro­jecte espor­tiu al marge de valors i esco­les. Hi ha de tot.