Fet el sorteig i rivals a l'acte: Bayer Leverkusen (atenció, és molt bon equip!), BATE Borisov (res de res) i Roma (3-0 en el Gamper). I aquí ens quedem avui, amb l'exequip de Luis Enrique i el de tota la vida de Francesco Totti.

Aquell dimecres de trofeu estiuenc, aquell del 5 d'agost a la nit (perdó, dijous, ja era dijous, de matinada, vergonyosament tardíssim), Francesco Totti, llegenda viva del Roma, del futbol italià, europeu i mundial va tornar a la seva infància. Quan ja s'havia acabat l'acte protocol·lari de l'entrega de trofeus es va acostar a Leo Messi, el va abraçar i s'hi va fer una foto. Totti, a punt de fer els 39 anys i a tocar del seu comiat com a futbolista, no va desaprofitar el moment per fer allò que desitja la majoria dels futbolistes i el cent per cent dels aficionats al futbol: un record amb el número u, del moment i de la història.

L'anècdota deixa de ser-ho quan qui hi està involucrat és un personatge com Totti. El capità del Roma passa per ser un dels futbolistes mundials més dispersos (per dir-ho d'alguna manera), objectiu de les bromes dels companys i de certs mitjans de comunicació, i capaç d'editar dos llibres d'acudits sobre la seva persona. Absolutament genial. Això sí, la recaptació per les vendes van anar a beneficència. Un geni també al camp, pur talent, tècnica, imaginació... en una lliga difícil on l'espai és un bé molt preuat i on triomfar com a davanter és un autèntic miracle.

Totti, a més, ha fet gran el valor de la lleialtat, el d'estimar una samarreta i ser fidel a uns colors i a una afició. Va arribar al Roma amb 13 anys, va debutar en el primer equip amb 16 i continua en el club amb 38 anys. Vint-i-tres temporades moltes de les quals refusant ofertes dels millors clubs d'Europa per acabar guanyant pocs títols (1 lliga, 2 copes i 2 supercopes italianes) però molt de respecte. És difícil d'imaginar l'homenatge de comiat a un futbolista així...

Si Totti hagués jugat en el Barça s'hauria fet un fart d'aixecar trofeus, perquè dóna el perfil i perquè hauria pogut portar a la pràctica de manera més efectiva aquesta filosofia especial d'entendre el futbol (i la vida), més a prop de l'entreteniment que de la feina. En la dècada dels noranta, en la passada i durant aquesta mateixa, Totti s'hauria divertit molt. Per això, en el Gamper, es va fer la foto amb Messi. L'oficial de l'Orde del Mèrit de la República Italiana Francesco Totti admira Messi... i segur que també Iniesta. De fet, és un admirador de tot el que representa aquesta manera de convertir el futbol en art.

El sorteig d'ahir va donar, qui sap, si la darrera alegria futbolística a Totti. Podrà repetir la foto amb Messi, ben feta, al seu estadi, davant la seva gent. I fer-se'n una altra amb don Andrés. Llàstima, deu pensar, que Xavi ja no hi és! Totti no vesteix de blaugrana, ni ha jugat mai amb companys que ho fan al toc, ni ha tingut mai el 70% de la possessió de la pilota... però igualment és un d'ells. I el món del futbol ho sap. Espècie en extinció. Que gaudeixi de l'eliminatòria.