El director esportiu de l'Espanyol, Òscar Perarnau ens ha donat una altra lliçó d'eficàcia. La precarietat econòmica del club ha obligat a desprendre's de Sergio García, Kiko Casilla, Lucas Vázquez, Christian Stuani i Héctor Moreno, tots ells puntals de l'equip la temporada passada, però amb enginy i una tasca curosa ha aconseguit afinar un nou grup que, si bé ha perdut qualitat, ha mantingut la competitivitat i l'equilibri.

Gairebé la totalitat dels diners ingressats en les vendes i altres sortides de l'estiu s'han destinat a pagar deute, i només una petita porció s'ha reinvertit a reforçar l'equip.

És, un any més, un èxit, i ja en van tres, de la direcció esportiva. Burgui, Hernán Pérez, Michael Ciani, Francesco Bardi i Enzo Roco apunten bones maneres, especialment Burgui i Ciani, però les dues darreres incorporacions de Gerard Moreno i Marco Asensio són un encert total. Convèncer Gerard que deixi un club com el Vila-real, que cada any fa passes endavant, per sumar-se a un projecte més incert, com és el de l'Espanyol és una evidència de bona gestió. I, sobretot, aconseguir que el Real Madrid cedeixi Marco Asensio és de matrícula. El mallorquí tenia darrere un bon grapat d'equips interessats i finalment ha estat l'Espanyol qui ha aconseguit els seus serveis.

Cal celebrar també que tres jugadors de l'Espanyol, Rubén Duarte, Marco Asensio i Pau López, hagin estat seleccionats per Albert Celades per jugar contra Eslovàquia amb la selecció sub-21. És el club que més jugadors hi aporta, i això, en gran part, també és mèrit de Perarnau. Ara caldrà estar molt atents també a la progressió de Joan Jordán, Antonio Raíllo, Mamadou, Lluís López i Rober Correa, que enguany podrien consolidar-se en l'elit.

Ara bé, com m'hauria agradat veure Sergio García amb Gerard Moreno i Marco Asensio a l'equip. Potser algun dia no caldrà deixar anar els cracs per tapar forats i aleshores l'equip podrà mostrar sense embuts una ambició superior.