En qua­tre par­tits n'hem tin­gut prou per veure que hi ha una mà negra que ha deci­dit que aquest any no gua­nya­rem res o, almenys, no gua­nya­rem tant. Això, en altres parau­les, pot ser el resum de molts ana­lis­tes que escri­uen a dia­ris, són ter­tu­li­ans en pro­gra­mes radiofònics o sur­ten a pro­gra­mes de tele­visió. Alguns, pocs, han recor­dat que venim d'una pre­tem­po­rada que pot­ser no ha estat gaire encer­tada. I la tem­po­rada pas­sada va ser molt dura, espe­ci­al­ment per als juga­dors, i això també afecta el ren­di­ment i els resul­tats. També és cert que tots els equips volen gua­nyar el Barça i fan tot el pos­si­ble per acon­se­guir-ho apli­cant la força, els ànims i l'estratègia que faci més mal a l'equip blau­grana. Què podem fer?

Sí, és evi­dent que els col·legi­ats han comès erra­des de certa pre­o­cu­pació, ja que, segons el tipus i el moment de les deci­si­ons, poden deci­dir un par­tit. Fins ara hem pogut gua­nyar els dos par­tits de lliga (la der­rota de la super­copa és culpa nos­tra), però també és cert que ens ha cos­tat car en forma de lesi­ons i que els seus cau­sants han con­ti­nuat al camp i fent el mateix. Això és així i no crec que ningú digui el con­trari. Dit això, ara toca veure què podem fer si no estem d'acord amb tot ple­gat. Què ha de fer el Barça, què pot fer i què convé més fer segons els fac­tors o cir­cumstàncies que envol­ten actu­al­ment el club. Vull recor­dar que la junta direc­tiva en gene­ral i el pre­si­dent en par­ti­cu­lar han de vet­llar pel Barça i ho han de fer amb cura i res­pon­sa­bi­li­tat, bus­cant sem­pre el millor per al club en cada moment.

I, en quin moment ens tro­bem ara? Doncs ara estem en una situ­ació en què la junta hau­ria d'estar tre­ba­llant per recu­pe­rar la bona sin­to­nia amb les ins­ti­tu­ci­ons més impor­tants del món del fut­bol i que, al final, són les que manen, ens agradi o no. Ens tro­bem en una situ­ació en què qual­se­vol movi­ment o acció poc estu­di­ada o pla­ni­fi­cada pot tren­car qual­se­vol apro­pa­ment de caire diplomàtic. Ens tro­bem en un moment deci­siu per a Cata­lu­nya en què el Barça ha d'inten­tar dei­xar clar la seva cata­la­ni­tat i la seva glo­ba­lit­zació sense sor­tir de la lega­li­tat i res­pecte a les ins­ti­tu­ci­ons espor­ti­ves, en gene­ral, i fut­bolísti­ques, en par­ti­cu­lar, d'Espa­nya, Europa i la resta del món. És a dir, ha d'anar amb cura i pen­sar molt bé com fer les coses perquè el club no surti per­ju­di­cat en cap moment i així garan­tir la seva supre­ma­cia mun­dial (la millor manera de defen­sar els seus prin­ci­pis i tenir força davant les ins­ti­tu­ci­ons).

Sí, per des­comp­tat, el Barça s'ha de quei­xar de les actu­a­ci­ons poc o gens encer­ta­des i llui­tar, però ho ha de fer amb diplomàcia efec­tiva. Una bona manera podria ser pro­po­sar can­vis estruc­tu­rals o tec­nològics que aju­din perquè no torni a pas­sar. Hem de recu­pe­rar la nos­tra imatge en les ins­ti­tu­ci­ons, con­ti­nuar sent els millors del món i sor­tir dels jut­jats. Espe­rem que l'actual junta i el pre­si­dent ho acon­se­guei­xin.