La problemàtica de ser imbècil no és la pràctica de la imbecil·litat com a tal, sinó els vicis de supèrbia i falsa esplendor que s'amaguen darrere d'aquesta manera d'actuar. Dit d'una altra manera, el drama de Bale no és que s'entesti a jugar de mitjapunta, sinó que sigui prou curt de mires per veure's amb unes qualitats tècniques i d'interpretació de l'espai òptimes per a la posició. Deliris de grandesa protegits pel poder establert. En definitiva, un exercici impositiu que acabarà rebentant l'avenir dels que entenen el carisma com un producte de mercat, i aquí és on entra, per elogiar-lo enmig de tant intent d'homicidi dialèctic, Cristiano Ronaldo. Ell, que a Manchester no tenia l'excel·lència mostrada a Madrid, és el paradigma de com encobrir els defectes per valer-se de les pròpies virtuts. Pragmatisme inapel·lable. Sap desbordar i rematar, per tant, el més lògic és sortir de la banda esquerra per xutar amb la dreta des de zones més centrades. Aquest és el plantejament d'un professional que té clar que, a l'èxit, s'hi arriba amb el que ets, no el que voldries ser, i és que, incapaç d'arribar a la magnificència camaleònica de Messi, l'ha intentat vèncer amb la singularitat limitada dels seus propis recursos. I guaita ara, el club de mira que llarga que la tinc perquè el meu pare i el meu avi sempre l'havien tingut així, deixa de banda l'esguard famèlic del guerrer ferit, el gest incorrecte de l'inconformista, el posat orgullós d'un mateix, l'actitud sobrada del que s'aixeca de terra amb el rostre ensangonat, per posar a la palestra un jugador que mostra un sentit erroni de la realitat per una vanitat edificada sobre uns fonaments de cartró. Arribats aquí, el paral·lelisme és nítid, vaig escollir les lletres en reconèixer que la meva estructura mental estava més preparada per als diftongs que per a les derivades, i és que, si m'hagués cregut un messies modern de la matemàtica, l'entorn m'hagués considerat més imbècil del que realment sóc. Així doncs, aneu cedint a la neurosi d'un atleta acomplexat i construïu-li un món ideal, perquè, sortosament per al Barça, el cataclisme espera al final del carrer.