A la novel·la Una història de dues ciutats, Charles Dickens, seguint The French Revolution: a history, de Thomas Carlyle (un assaig històric publicat cinquanta anys encara no després dels fets), relata com la turbamulta parisenca va engegar a rodar amb la divisa Liberté, égalité, fraternité, tan honorada avui, el règim polític de les testes que tots sabem i la imatge de les quals encara ens horroritzen. A les vitrines de la casa del director de l'hospital de Rouen, on Flaubert, l'autor de Madame Bovary i de L'educació sentimental, va néixer, encara conserven les còpies en guix d'alguns caps de l'època i fan basarda, sense coll, amb el tall de la guillotina arranant-los el clatell i la mandíbula. Ara bé, si obrissin els ulls ens tindrien enveja.

Dos-cents vint-i-sis anys després, podem reviure els dies anteriors que s'ajaguessin definitivament al tallant de la història en la passió desfermada sobre els esportistes dies abans d'una cita determinant. Els atacs a Chris Froome en l'últim Tour de França, tant per part de la premsa com per part d'alguns aficionats energúmens, responen a les mateixes arengues mediàtiques a propòsit dels casos de corrupció o d'enginyeria financera dels contractes de Neymar amb el Barça o dels negocis embolicats de Leo Messi. Quin dubte hi ha que no busquen sinó desestabilitzar i debilitar el contrari? L'esportista de debò, com l'escriptor de llarga distància o el ciutadà que duu sobre les espatlles no pas la passió d'un moment sinó el recorregut de la història, no cau en aquestes provocacions ni les suporta estoicament deixant-se prendre l'impuls amb què s'entrena; s'hi rebel·la amb més passió per a la victòria.

Sí, aquelles testes ajusticiades avui ens tindrien enveja, perquè no ens apassiona el caient de cap guillotina, sinó el tall de la història que divendres escriurà un punter al meridià de París en passar la Meridiana.