A la novel·la Una història de dues ciu­tats, Char­les Dickens, seguint The French Revo­lu­tion: a his­tory, de Tho­mas Carlyle (un assaig històric publi­cat cin­quanta anys encara no després dels fets), relata com la tur­ba­multa pari­senca va enge­gar a rodar amb la divisa Liberté, égalité, fra­ter­nité, tan hono­rada avui, el règim polític de les tes­tes que tots sabem i la imatge de les quals encara ens hor­ro­rit­zen. A les vitri­nes de la casa del direc­tor de l'hos­pi­tal de Rouen, on Flau­bert, l'autor de Madame Bovary i de L'edu­cació sen­ti­men­tal, va néixer, encara con­ser­ven les còpies en guix d'alguns caps de l'època i fan basarda, sense coll, amb el tall de la gui­llo­tina arra­nant-los el cla­tell i la mandíbula. Ara bé, si obris­sin els ulls ens tin­drien enveja.

Dos-cents vint-i-sis anys després, podem reviure els dies ante­ri­ors que s'aja­gues­sin defi­ni­ti­va­ment al tallant de la història en la passió des­fer­mada sobre els espor­tis­tes dies abans d'una cita deter­mi­nant. Els atacs a Chris Fro­ome en l'últim Tour de França, tant per part de la premsa com per part d'alguns afi­ci­o­nats energúmens, res­po­nen a les matei­xes aren­gues mediàtiques a propòsit dels casos de cor­rupció o d'engi­nye­ria finan­cera dels con­trac­tes de Ney­mar amb el Barça o dels nego­cis embo­li­cats de Leo Messi. Quin dubte hi ha que no bus­quen sinó deses­ta­bi­lit­zar i debi­li­tar el con­trari? L'espor­tista de debò, com l'escrip­tor de llarga distància o el ciu­tadà que duu sobre les espat­lles no pas la passió d'un moment sinó el recor­re­gut de la història, no cau en aques­tes pro­vo­ca­ci­ons ni les suporta estoi­ca­ment dei­xant-se pren­dre l'impuls amb què s'entrena; s'hi rebel·la amb més passió per a la victòria.

Sí, aque­lles tes­tes ajus­ti­ci­a­des avui ens tin­drien enveja, perquè no ens apas­si­ona el caient de cap gui­llo­tina, sinó el tall de la història que diven­dres escriurà un pun­ter al meridià de París en pas­sar la Meri­di­ana.