Un dels projectes que em desperten més interès en el panorama europeu és el que ha endegat el Borussia de Dortmund amb l'arribada de Thomas Tuchel a la direcció de l'equip. Tuchel, igual que el seu antecessor Jürgen Klopp, té les coses molt clares i un segell molt propi i personal, amb un discurs i un mètode que aplica amb convicció i fermesa. De moment, l'arrencada del Dortmund ha estat esplèndida, tant des del punt de vista dels resultats (imbatut i líder de la Bundesliga després de tres jornades, amb un balanç favorable d'11-1 en gols) com de joc. El repte per a Tuchel és atractiu però descomunal: fer ressorgir un equip que va defallir la temporada passada i tornar-lo a situar en el primer nivell continental. Un desafiament que es planteja a llarg termini, però que tindrà una cita clau ben aviat: el diumenge 4 d'octubre el Dortmund jugarà a Munic contra el Bayern. Ara mateix aquest és un dels partits més atractius que es poden trobar en l'àmbit europeu, ja que es podrà comprovar si la filosofia de joc del tècnic alemany resisteix el cara a cara amb el conjunt de Pep Guardiola.

Tuchel és un tècnic meticulós i ambiciós a l'hora de portar a la pràctica les seves idees futbolístiques, però també té la humilitat suficient per afirmar que si durant les sessions d'entrenament no aconsegueix que es manifestin els principis del joc que vol que tingui el seu equip la culpa no és dels jugadors sinó que és només seva, perquè no ha sabut dissenyar de manera correcta la tasca perquè apareguin els conceptes que ell vol treballar.

El model de joc de l'exentrenador del Mainz 05 (que es materialitza des de l'1-4-2-3-1, però es pot adaptar a altres sistemes) té com alguns dels eixos clau una ràpida circulació de pilota, una actitud agressiva en la pressió i la preponderància del joc combinatiu, prioritzant les passades en diagonal per terra per progressar i atacar, per sobre del desplaçament llarg i els canvis d'orientació. Aquest últim aspecte es va poder apreciar en la victòria 3-1 contra l'Hertha de Berlín en la tercera jornada de la Bundesliga. El Dortmund va atacar amb paciència les dues línies de quatre defensors que van col·locar els berlinesos fora de l'àrea gran, fent circular la pilota. Durant la possessió, que es va basar en passades curtes i rases, situava sis jugadors en l'espai que hi havia entre la línia defensiva i de migcampistes del rival: quatre a la part central i dos a les bandes per guanyar amplitud i buscar superioritats numèriques i acabar la jugada a l'altra banda. Els dos últims gols van seguir aquest guió.

Si baixem de l'àmbit col·lectiu a l'individual, qui més ha cridat l'atenció en l'arrencada del curs ha estat el jove Julian Weigl (19 anys i arribat aquest estiu del TSV 1860 Munic), que forma el doble pivot (ell amb missions més de contenció) amb Gundogan. Porta el número 33 i veure'l jugar és una delícia.