Un dels pro­jec­tes que em des­per­ten més interès en el pano­rama euro­peu és el que ha ende­gat el Borus­sia de Dort­mund amb l'arri­bada de Tho­mas Tuc­hel a la direcció de l'equip. Tuc­hel, igual que el seu ante­ces­sor Jürgen Klopp, té les coses molt clares i un segell molt propi i per­so­nal, amb un dis­curs i un mètode que aplica amb con­vicció i fer­mesa. De moment, l'arren­cada del Dort­mund ha estat esplèndida, tant des del punt de vista dels resul­tats (imba­tut i líder de la Bun­des­liga després de tres jor­na­des, amb un balanç favo­ra­ble d'11-1 en gols) com de joc. El repte per a Tuc­hel és atrac­tiu però des­co­mu­nal: fer res­sor­gir un equip que va defa­llir la tem­po­rada pas­sada i tor­nar-lo a situar en el pri­mer nivell con­ti­nen­tal. Un des­a­fi­a­ment que es plan­teja a llarg ter­mini, però que tindrà una cita clau ben aviat: el diu­menge 4 d'octu­bre el Dort­mund jugarà a Munic con­tra el Bayern. Ara mateix aquest és un dels par­tits més atrac­tius que es poden tro­bar en l'àmbit euro­peu, ja que es podrà com­pro­var si la filo­so­fia de joc del tècnic ale­many resis­teix el cara a cara amb el con­junt de Pep Guar­di­ola.

Tuc­hel és un tècnic meti­culós i ambiciós a l'hora de por­tar a la pràctica les seves idees fut­bolísti­ques, però també té la humi­li­tat sufi­ci­ent per afir­mar que si durant les ses­si­ons d'entre­na­ment no acon­se­gueix que es mani­fes­tin els prin­ci­pis del joc que vol que tin­gui el seu equip la culpa no és dels juga­dors sinó que és només seva, perquè no ha sabut dis­se­nyar de manera cor­recta la tasca perquè apa­re­guin els con­cep­tes que ell vol tre­ba­llar.

El model de joc de l'exen­tre­na­dor del Mainz 05 (que es mate­ri­a­litza des de l'1-4-2-3-1, però es pot adap­tar a altres sis­te­mes) té com alguns dels eixos clau una ràpida cir­cu­lació de pilota, una acti­tud agres­siva en la pressió i la pre­pon­derància del joc com­bi­na­tiu, pri­o­rit­zant les pas­sa­des en dia­go­nal per terra per pro­gres­sar i ata­car, per sobre del des­plaçament llarg i els can­vis d'ori­en­tació. Aquest últim aspecte es va poder apre­ciar en la victòria 3-1 con­tra l'Hertha de Berlín en la ter­cera jor­nada de la Bun­des­liga. El Dort­mund va ata­car amb paciència les dues línies de qua­tre defen­sors que van col·locar els ber­li­ne­sos fora de l'àrea gran, fent cir­cu­lar la pilota. Durant la pos­sessió, que es va basar en pas­sa­des cur­tes i rases, situ­ava sis juga­dors en l'espai que hi havia entre la línia defen­siva i de mig­cam­pis­tes del rival: qua­tre a la part cen­tral i dos a les ban­des per gua­nyar ampli­tud i bus­car supe­ri­o­ri­tats numèriques i aca­bar la jugada a l'altra banda. Els dos últims gols van seguir aquest guió.

Si bai­xem de l'àmbit col·lec­tiu a l'indi­vi­dual, qui més ha cri­dat l'atenció en l'arren­cada del curs ha estat el jove Julian Weigl (19 anys i arri­bat aquest estiu del TSV 1860 Munic), que forma el doble pivot (ell amb mis­si­ons més de con­tenció) amb Gun­do­gan. Porta el número 33 i veure'l jugar és una delícia.