Què és el que permet dir que un esportista és de primer nivell? Doncs segurament els resultats que el jugador o la jugadora –i en el cas de les disciplines d'equip, cada club– aconsegueixen al llarg de la seva carrera. Entre els esportistes de màxim nivell, però, encara es pot fer una diferenciació que, per mi, eleva els que ho aconsegueixen a genis: es tracta dels esportistes que, més enllà dels resultats obtinguts, són capaços de deixar un llegat en la disciplina que practiquen, ja sigui en forma de gest tècnic, d'estratègia mai vista o de manera de practicar aquell esport. En la majoria de competicions –sobretot les individuals– cada temporada hi ha una o més oportunitats per aconseguir bons resultats, però la diferenciació que et dóna aportar alguna cosa nova a l'esport que domines de ben segur que et permet passar a la història.

Un clar exemple d'aquesta situació que exposo és Roger Federer. El tennista suís no guanya cap dels quatre grans tornejos del circuit des del 2010, un fet que li hauria pogut fer perdre popularitat amb molta facilitat. Tot i no guanyar els grans títols, Federer s'ha mantingut en la primera línia mundial arribant a finals i, sobretot, crec jo, reinventant el seu joc i oferint regals als espectadors en cada partit que disputa. Més enllà dels resultats –a l'altura dels millors tennistes de la història–, el jugador suís deixa un reguitzell de cops que engrandeixen encara més la seva llegenda: és dels pocs tennistes del circuit que ha recuperat i executa a la perfecció el revés a una mà, un gest que des de Bjorn Borg havia perdut adeptes, és un artista dels serveis amb efectes i, no content amb això, ha sorprès tothom en el US Open amb un nou gest a la restada. Quan el seu contrincant fa el segon servei, Federer arrenca a córrer endavant per engaltar la pilota de volea i pressionar des de la xarxa des del primer moment del punt. La jugada ja té nom: l'atac furtiu d'en Roger. El protagonista explicava que el gest se li va acudir entrenant-se amb el company Benoit Paire en una jornada en què tots dos estaven molt cansats i volien fer els punts més curts.

Federer lliga l'aparició d'un nou gest en el món del tennis a la casualitat, però estic segur que l'execució d'aquesta jugada té molt més a veure amb la gran qualitat tècnica del tennista suís que amb la fortuna. Segur que Federer passarà a la història de l'esport de la raqueta pels seus grans resultats –això crec que ja ho té a la butxaca–, però també pel que ha aportat, unint el seu nom a d'altres com Dick Fosbury –inventor de la manera de saltar de la majoria d'atletes que fan salt d'alçada– i Panenka –reconegut per la manera com va executar el penal que va acabar donant l'Eurocopa de 1976 a Txecoslovàquia. Els gestos de Panenka i Fosbury han estat assimilats del tot pels practicants del futbol i l'atletisme, caldrà veure si el repertori de cops que deixa Federer al món del tennis es poden tornar a veure o són fruit d'un geni irrepetible.