Com sempre, com mai

Durant molt temps, el Barça va viure acom­ple­xat per la història i els títols del Madrid. Durant molt temps, també, Cata­lu­nya va viure acom­ple­xada pel poder d'un Estat espa­nyol que ens negava, i ho con­ti­nua fent, la volun­tat de ser. Però hi ha hagut un canvi de men­ta­li­tat. S'han fora­gi­tat els com­ple­xos. Del Barça (sobre­tot al camp) i del país. Sense volun­tat d'asso­ciar-ho, el Barça i Cata­lu­nya han pas­sat a l'acció. Amb fer­mesa, sense ama­gar allò que un sent i per què ho sent. Pep Guar­di­ola va obrir camí i va tren­car murs. La roda de premsa del “puto amo” va ser un punt d'inflexió en el cos a cos. En per­dre la forma i l'elegància sem­pre sub­jecte als tòpics per defen­sar amb orgull i dig­ni­tat els pro­pis pen­sa­ments. Gerard Piqué és un noi total­ment des­a­com­ple­xat, con­vençut de la seva raó. Ahir es va expli­car com sem­pre, però el seu mis­satge va retro­nar com mai. Amb natu­ra­li­tat, sense embuts, con­tun­dent. De manera tan honesta que va des­ar­mar qual­se­vol intent de posar en qüestió un dis­curs sense fil­tre. I això és el que el fa tan irre­fu­ta­ble. Piqué va dir què sent i per què ho sent, sense ama­gar-se, sense dis­si­mu­lar res. A Madrid, molts segui­ran sense enten­dre'l. Però no serà perquè no s'expressés amb clare­dat. Serà perquè quan un no sent allò que vol­dria sen­tir, de vega­des, s'acaba tor­nant sord davant una rea­li­tat tos­suda. Piqué avui anirà a la Via Lliure. Com ho ha fet sem­pre. I com mai serà pena­lit­zat i cri­ti­cat per aquells que, moguts per la ràbia, se'l crus­pi­ran sense com­passió. El cen­tral del Barça va dema­nar que s'escolti el poble català. Ell ahir es va fer escol­tar com mai. Repre­senta el pun­ter d'una gene­ració que ha deci­dit sor­tir a jugar sense com­ple­xos. Al camp i, en alguns casos, també a la sala de premsa. Avui molts des­a­com­ple­xats ani­ran a omplir la Meri­di­ana i a fer-se escol­tar al món. Com sem­pre, tot i que aquesta vegada ha de ser com mai. Bona Diada a tot­hom. Ja se sap que “mai és massa tard per tor­nar a començar”.