Durant molt temps, el Barça va viure acomplexat per la història i els títols del Madrid. Durant molt temps, també, Catalunya va viure acomplexada pel poder d'un Estat espanyol que ens negava, i ho continua fent, la voluntat de ser. Però hi ha hagut un canvi de mentalitat. S'han foragitat els complexos. Del Barça (sobretot al camp) i del país. Sense voluntat d'associar-ho, el Barça i Catalunya han passat a l'acció. Amb fermesa, sense amagar allò que un sent i per què ho sent. Pep Guardiola va obrir camí i va trencar murs. La roda de premsa del “puto amo” va ser un punt d'inflexió en el cos a cos. En perdre la forma i l'elegància sempre subjecte als tòpics per defensar amb orgull i dignitat els propis pensaments. Gerard Piqué és un noi totalment desacomplexat, convençut de la seva raó. Ahir es va explicar com sempre, però el seu missatge va retronar com mai. Amb naturalitat, sense embuts, contundent. De manera tan honesta que va desarmar qualsevol intent de posar en qüestió un discurs sense filtre. I això és el que el fa tan irrefutable. Piqué va dir què sent i per què ho sent, sense amagar-se, sense dissimular res. A Madrid, molts seguiran sense entendre'l. Però no serà perquè no s'expressés amb claredat. Serà perquè quan un no sent allò que voldria sentir, de vegades, s'acaba tornant sord davant una realitat tossuda. Piqué avui anirà a la Via Lliure. Com ho ha fet sempre. I com mai serà penalitzat i criticat per aquells que, moguts per la ràbia, se'l cruspiran sense compassió. El central del Barça va demanar que s'escolti el poble català. Ell ahir es va fer escoltar com mai. Representa el punter d'una generació que ha decidit sortir a jugar sense complexos. Al camp i, en alguns casos, també a la sala de premsa. Avui molts desacomplexats aniran a omplir la Meridiana i a fer-se escoltar al món. Com sempre, tot i que aquesta vegada ha de ser com mai. Bona Diada a tothom. Ja se sap que “mai és massa tard per tornar a començar”.