Guanyarem amb naturalitat

Quasi 600 espor­tis­tes han donat suport de dilluns a dijous a la cam­pa­nya Gua­nya­rem. Gai­rebé 100 han jugat o encara ho fan amb la selecció espa­nyola, uns 70 han estat cam­pi­ons del món, més de 50 han estat olímpics, i d'aquests, la mei­tat han gua­nyat una meda­lla. Com a direc­tor de la cam­pa­nya i en nom de tot l'equip, a tots, mol­tes gràcies. Lamen­ta­ble­ment no hi som tots, però és que mani­fes­tar-se d'acord amb els pro­pis pen­sa­ments, a ple segle XXI, encara és de valents. Ser-ho com­plica pro­jec­tes espor­tius. I també vitals.

A Cata­lu­nya més de tres mili­ons de per­so­nes fan alguna acti­vi­tat física i esport de manera regu­lar, molt per sobre de la mit­jana euro­pea. Vivim en un país amb una gran tra­dició espor­tiva des de la base fins a l'esport pro­fes­si­o­nal, pas­sant pel de lleure i l'ama­teur. A cada etapa hi tenim tan­tes neces­si­tats que la carta als Reis no cabria en l'espai d'aquesta tri­buna: incre­men­tar fins a cinc les hores set­ma­nals la pràctica espor­tiva a les esco­les amb pro­fes­si­o­nals espe­ci­a­lit­zats per tren­car la tendència al seden­ta­risme i a l'obe­si­tat infan­til; les fede­ra­ci­ons neces­si­ten aug­men­tar els recur­sos per a no con­ver­tir l'esport fede­rat en un pro­ducte cada cop més ina­bas­ta­ble per als pares dels prac­ti­cants, obli­gats a pagar quo­tes ver­go­nyo­ses; les enti­tats neces­si­ten un marc nor­ma­tiu, fis­cal i impo­si­tiu que afa­vo­reixi la seva sos­te­ni­bi­li­tat econòmica; els pro­fes­si­o­nals neces­si­ten un pla de mece­natge per fer la feina com cal i un tra­jecte com­plet, és a dir, poder desen­vo­lu­par-se pro­fes­si­o­nal­ment des del plan­ter fins al més alt nivell euro­peu i mun­dial, repe­teixo, euro­peu i mun­dial; cal poten­ciar l'esport femení, també amb més dones en la gestió i, per des­comp­tat, acti­var tots els actors perquè l'esport ajudi a situar la marca Cata­lu­nya al món i aspiri a gene­rar com a mínim el 3% del PIB català, com a motor de la recu­pe­ració econòmica i cre­a­dor de llocs de tre­ball. En defi­ni­tiva, un esport català refe­rent al món, autèntica eina edu­ca­tiva que col·labori en la cons­trucció d'una Cata­lu­nya soci­al­ment més pròspera. Hi ha algú que no hi esti­gui d'acord? Hi ha cap espor­tista que no vul­gui això per a ell i el seu col·lec­tiu?

Sap greu, però, tant de soroll. L'argu­ment recur­rent és la política, allò de no bar­re­jar-la amb l'esport. Encara que no com­par­tim aquesta idea perquè l'espor­tista ni és ruc ni és aso­cial, l'orga­nit­zació de Gua­nya­rem ha mirat de ser curosa: es tracta d'una cam­pa­nya del món de l'esport, de país i no de par­tits, la rei­vin­di­cació de la qual afecta el cent per cent del sec­tor espor­tiu. No hi ha polítics fent el gest (ni tan sols Ivan Tibau, que s'ho mereix i molt, extra­or­di­nari espor­tista abans que secre­tari d'Esport de la Gene­ra­li­tat) i la cam­pa­nya ha trans­cor­re­gut abans que s'obrís el procés pura­ment polític de par­tits. El gran soroll que ve de lluny i l'excep­ci­o­nal de no tan lluny espanta l'espor­tista i el coarta. Fa pena haver de lle­gir segons quins argu­ments d'admi­ra­bles espor­tis­tes que han excu­sat la seva absència en la cam­pa­nya. Una llàstima. Faria posar ver­mell més d'un. El crit de Gua­nya­rem és el de tot l'esport català.

I dit això i feta la feina, ara sí que vindrà el temps dels polítics, els que gua­nyin el
27-S i també els que no. Temps per escol­tar els que en saben i d'avançar en la direcció de la demanda men­tre els espor­tis­tes tor­nen a la pista, al camp o a l'aigua. La rei­vin­di­cació cal i s'ha fet ara, com la dels mes­tres per l'ense­nya­ment o els met­ges per la sani­tat. Ara perquè hi ha elec­ci­ons i és bona època per expres­sar-se. L'esport català ho neces­sita. I està bé fer-ho amb natu­ra­li­tat, com la que han tin­gut aquests gai­rebé 600 espor­tis­tes, som­ri­ent, de manera posi­tiva, amb el to de les entre­vis­tes que Pep Guar­di­ola, Manel Esti­arte o Bojan Krkic han con­ce­dit a Gua­nya­rem, a favor de la causa sense anar en con­tra del seu pas­sat o amb l'espe­rit de Gerard Piqué, admi­ra­ble, serè mal­grat la pressió, explícita­ment a favor de la cam­pa­nya i donant força al dis­curs del seu poble. Que fem res dolent? Ales­ho­res?