De grandíssima valoro la victòria contra l'Atlético de Madrid i contra un àrbitre que va tornar a representar un paper abominable, observant la llei en un camp de futbol igual com Gene Hackman a Sense perdó, en què feia de xèrif malvat de la petita localitat de Big Whisky, amb Clint Eastwood d'heroi crepuscular. Si ja és complicadíssim jugar contra l'escamot de caçaturmells –cada jugada l'acaben amb una carícia– d'El Cholo Simeone, fer-ho amb el xèrif Mateu Lahoz obrint-los el saloon i oferint-los barra lliure, és ja una missió reservada als homes de veritat.

En un recital més a afegir a la trista antologia que acumula, el tal Mateu es va empassar fins a tres penals per mans de jugadors colchoneros, en els minuts 4, 35 i 67, aquest últim per marxar del camp. La temporada passada, quan a Piqué li van xiular un penal al Bernabéu del mateix format que els tres de dissabte i com el que també ens van escatimar contra el Màlaga, no vam protestar: perquè era penal! Com ho eren tots aquests. Escandalós! Van per nosaltres per terra, per mar i per aire. Senyor Bartomeu: vostè, o algú de la seva junta directiva recentment elegida, públicament i posant cara de molta mala llet pensa dir alguna cosa sobre això? Encara que només sigui perquè, a sobre, no ens continuïn prenent per imbècils?

L'equip es va batre com un campió de raça. Com m'agrada guanyar partits d'aquesta manera, amb talent, intensitat i una força mental enorme per superar totes les adversitats. Ho vam fer tot –i també vam perdonar més del compte– per haver liquidat el combat molt abans que sortís Messi a decidir-lo com només ho sap fer ell. A propòsit, dues idees. La primera: donades les circumstàncies, la decisió consensuada (com ha de ser) entre el crac i l'entrenador de reservar Leo per a quan el partit estigués en el moment clau, era enraonada. Bravo, Lucho! (i m'atreveixo a dir-ho a posteriori, perquè abans ja em vaig manifestar públicament en aquest sentit). La segona: és força més meritori sortir a decidir una guerra contra tot un Atlético sense haver-se entrenat ni un sol dia que fer cinc gols a l'Espanyol que Sergio González va disposar per jugar una costellada. Faig l'observació per si surt algun il·luminat encara amb ganes de fer comparacions absurdes.

Per cert, que Mateo Messi nasqués un 11 de setembre es pot interpretar com el senyal que els astres s'han alineat a favor nostre: segon fill, segona Champions consecutiva. Primera parada: Roma. No serà fàcil.