La gran notícia de la pretemporada de l'hoquei sobre patins ha estat la recuperació de la Lliga Catalana, oblidada durant setze llargs anys. La Federació Catalana de Patinatge i l'Associació de Clubs d'Hoquei sobre Patins l'han impulsada, a corre-cuita, però l'han impulsada, i això sempre és positiu, sobretot tenint en compte com està el país i tractant-se d'un esport tan nostre. Es vol recuperar una competició històrica i necessària i prendre mides per a un futur no gaire llunyà en què l'OK Lliga o la màxima competició catalana, sigui en un context d'independència o de dependència, pugui ser gestionada pels mateixos clubs com passa en l'Asobal i l'ACB i que ningú no prengui mal. La final jugada ahir a Sant Sadurní entre el Barça Lassa i el Moritz Vendrell, amb un triomf èpic dels penedesencs desafiant novament el poder dels blaugrana, afegeix evidentment ressò al títol. Sobretot per la manera com es va produir, amb pròrroga i llançament de faltes directes i amb dos empats del Vendrell en l'últim segon que semblaven impossibles amb el porter substituït per un jugador de pista per guanyar superioritat numèrica estil futbol sala i molta molta fe, encert, sort i errors contraris. Un triomf propi de les pel·lícules nord-americanes esportives que sempre qualifiquem d'impossibles o d'americanades. Una vegada més, la realitat supera la ficció. En aquest cas, fins i tot la goleja perquè que un jugador, Eloi Mitjans –a partir d'ara Heroi Mitjans–va marcar quatre faltes directes consecutives a alguns dels millors porters del món. En tot cas, el duel enalteix aquest esport i el promociona com un gran espectacle a pesar d'una entrada discreta, aspecte inherent a l'època i al fet que l'equip local no es va classificar.

Un dels punts en què s'ha notat més la improvisació i també segurament també la falta de recursos i d'entrenament és el dèficit informatiu dels mateixos organitzadors, que no han atorgat als mitjans de comunicació totes les eines desitjables per fer un seguiment de la competició. Cap partit s'ha pogut seguir ni a través d'imatges, ni a través de comptes de Twitter oficials o similars i les actualitzacions del lloc web de la federació catalana no s'han fet la mateixa nit dels partits, aspectes que dificulten la feina als professionals que pretenen informar el públic de manera exhaustiva. D'acord que és la primera edició, per dir-ho així, en color, i que quan es va deixar de jugar, el 1999, aquestes modernitats –online, Twitter, streaming etc.– no estaven en alguns casos ni tan sols inventades. Però és obvi que cal millorar i actualitzar-se. La transmissió de la final a través d'Esport3 és un bon punt de partida. Posats a buscar aspectes positius, és una gran proposta que els àrbitres –els dos de pista i, per diguem-ne solidaritat, els dos de la taula– hagin dirigit la final amb patins i que les tandes es resolguin amb faltes directes en comptes de penals perquè els percentatges d'èxit són superiors.