Comença la lliga de campions, la competició de clubs definitiva i més bonica del futbol mundial. Ens enfrontem amb un repte únic per fer història una vegada més i ser el primer equip que aconsegueix guanyar dos anys consecutius amb aquest format competitiu. I resulta que el primer partit és contra la Roma i en un camp on ja vam guanyar aquesta competició l'any 2009. És un partit que tothom vol veure perquè ho té tot; emoció, bon futbol, sentiment, records, debut del campió, etc. Sí, és un partit que no volem ni ens podem perdre, però sembla que és molt probable que no ens deixin gaudir d'aquest espectacle.

Per temes professionals i familiars conec molt bé el món de la televisió i els drets esportius del futbol, i el segueixo des de fa molts anys. Per això puc dir amb total tranquil·litat que aquest tema no s'ha resolt perquè a un senyor no li ha semblat oportú. En circumstàncies normals, podríem dir allò que això és un negoci i que, per tant, fins que la part que ven no ho trobi oportú o adequat haurem d'esperar. Però no hi estic d'acord, això no és només un negoci. Aquí hi ha molta gent afectada per aquesta guerra entre dues parts a les quals importa ben poc els ja tristament anomenats danys col·laterals. En altres paraules, no els importa gens el món del futbol (des del vessant purament esportiu i d'espectacle) i encara menys la gent i els aficionats. Per ells, això és un negoci i punt. Doncs no, no hi estic gens d'acord.

Vaig escoltar les declaracions del senyor Roures l'altre dia a Rac1 i després les he tornat a escoltar un parell de vegades més perquè em faig creus del que va dir. Aquest senyor es pensa que ens el pren el pèl. Entenc que vulgui guanyar diners i fer negoci, però tot ha de tenir un límit i, especialment, quan la qüestió afecta tanta gent. Poc més que deia que no sabia res de Movistar+ i feia broma sobre el tema. Doncs a mi em fa poca gràcia, tot plegat, la veritat. O sigui, que el partit Roma-Barça només el podrà veure un percentatge molt reduït de la població i, el que és més dolorós, molts pocs barcelonistes. I encara hem de pensar que tenim sort? Quina presa de pèl. A causa d'aquestes declaracions, vaig servir-me de l'hemeroteca i vaig entendre que potser hi havia alguna cosa més que un tema econòmic, cosa que fa que tot plegat sigui encara més vergonyós i inacceptable. El senyor Roures, amb el suposat suport del govern de Zapatero, ja es va barallar amb PRISA pels drets televisius. Més tard va intentar treure mercat al mateix grup amb la creació d'un diari en paper que poc després va desaparèixer. També va passar una cosa similar amb un canal de televisió de pagament i també va perdre el control del canal La Sexta. És a dir, que d'aquesta guerra en va sortir malparat. Doncs resulta que fa poc temps, el Barça va decidir acceptar l'oferta de Telefónica, ara Movistar+, i no renovar amb l'empresa de Roures. Podria continuar, però crec que ja queda clar el meu punt de vista.

Sabeu què en penso?, que aquí hi ha més orgull i ganes de fer mal al competidor que cap altra cosa. Mentrestant, els aficionats ens hem de perdre els partits per televisió del nostre equip i, a més, ens ho hem de prendre bé, fins i tot com una cosa divertida. Vinga, home!