No podem veure el partit, però hem de riure

Comença la lliga de cam­pi­ons, la com­pe­tició de clubs defi­ni­tiva i més bonica del fut­bol mun­dial. Ens enfron­tem amb un repte únic per fer història una vegada més i ser el pri­mer equip que acon­se­gueix gua­nyar dos anys con­se­cu­tius amb aquest for­mat com­pe­ti­tiu. I resulta que el pri­mer par­tit és con­tra la Roma i en un camp on ja vam gua­nyar aquesta com­pe­tició l'any 2009. És un par­tit que tot­hom vol veure perquè ho té tot; emoció, bon fut­bol, sen­ti­ment, records, debut del campió, etc. Sí, és un par­tit que no volem ni ens podem per­dre, però sem­bla que és molt pro­ba­ble que no ens dei­xin gau­dir d'aquest espec­ta­cle.

Per temes pro­fes­si­o­nals i fami­li­ars conec molt bé el món de la tele­visió i els drets espor­tius del fut­bol, i el segueixo des de fa molts anys. Per això puc dir amb total tran­quil·litat que aquest tema no s'ha resolt perquè a un senyor no li ha sem­blat oportú. En cir­cumstàncies nor­mals, podríem dir allò que això és un negoci i que, per tant, fins que la part que ven no ho trobi oportú o ade­quat hau­rem d'espe­rar. Però no hi estic d'acord, això no és només un negoci. Aquí hi ha molta gent afec­tada per aquesta guerra entre dues parts a les quals importa ben poc els ja tris­ta­ment ano­me­nats danys col·late­rals. En altres parau­les, no els importa gens el món del fut­bol (des del ves­sant pura­ment espor­tiu i d'espec­ta­cle) i encara menys la gent i els afi­ci­o­nats. Per ells, això és un negoci i punt. Doncs no, no hi estic gens d'acord.

Vaig escol­tar les decla­ra­ci­ons del senyor Rou­res l'altre dia a Rac1 i després les he tor­nat a escol­tar un parell de vega­des més perquè em faig creus del que va dir. Aquest senyor es pensa que ens el pren el pèl. Entenc que vul­gui gua­nyar diners i fer negoci, però tot ha de tenir un límit i, espe­ci­al­ment, quan la qüestió afecta tanta gent. Poc més que deia que no sabia res de Movis­tar+ i feia broma sobre el tema. Doncs a mi em fa poca gràcia, tot ple­gat, la veri­tat. O sigui, que el par­tit Roma-Barça només el podrà veure un per­cen­tatge molt reduït de la població i, el que és més dolorós, molts pocs bar­ce­lo­nis­tes. I encara hem de pen­sar que tenim sort? Quina presa de pèl. A causa d'aques­tes decla­ra­ci­ons, vaig ser­vir-me de l'heme­ro­teca i vaig enten­dre que pot­ser hi havia alguna cosa més que un tema econòmic, cosa que fa que tot ple­gat sigui encara més ver­gonyós i inac­cep­ta­ble. El senyor Rou­res, amb el supo­sat suport del govern de Zapa­tero, ja es va bara­llar amb PRISA pels drets tele­vi­sius. Més tard va inten­tar treure mer­cat al mateix grup amb la cre­ació d'un diari en paper que poc després va des­a­parèixer. També va pas­sar una cosa simi­lar amb un canal de tele­visió de paga­ment i també va per­dre el con­trol del canal La Sexta. És a dir, que d'aquesta guerra en va sor­tir mal­pa­rat. Doncs resulta que fa poc temps, el Barça va deci­dir accep­tar l'oferta de Telefónica, ara Movis­tar+, i no reno­var amb l'empresa de Rou­res. Podria con­ti­nuar, però crec que ja queda clar el meu punt de vista.

Sabeu què en penso?, que aquí hi ha més orgull i ganes de fer mal al com­pe­ti­dor que cap altra cosa. Men­tres­tant, els afi­ci­o­nats ens hem de per­dre els par­tits per tele­visió del nos­tre equip i, a més, ens ho hem de pren­dre bé, fins i tot com una cosa diver­tida. Vinga, home!