Nens cobrant el 3%

Els nens cata­lans vam apren­dre a ges­ti­o­nar el 3% quan inter­canviàvem cro­mos a l'hora del pati, i per fer-ho, dis­posàvem de dos per­fils dis­pars: d'una banda, hi havia els que igno­ra­ven les inten­ci­ons herbívores del calçasses d'Adam, i de altra, els que sabíem que Adam volia fotre's la poma de la seva dona per empor­tar-se-la a Andorra i així no pagar impos­tos a l'hora de cobrar les futu­res comis­si­ons de la Torre de Babel. Aquest segon grup dúiem a terme un modus ope­randi comú per esta­far els nens sense màcula del pri­mer col·lec­tiu: col·locàvem un cromo de pres­tigi repe­tit a la pila dels fal­tis, per exem­ple, un de Guar­di­ola, i l'uti­litzàvem com a moneda d'inter­canvi després d'un parell d'esti­ra­bots per­fec­ta­ment mesu­rats. Victòria!, ja teníem el con­trin­cant al nos­tre ter­reny. Havíem acce­dit a des­fer-nos de la nos­tra joia secre­ta­ment repe­tida i en cobraríem un preu ele­vat, con­cre­ta­ment qua­tre cro­mos d'equips secun­da­ris que real­ment no teníem i un cinquè mediàtic repe que ens ser­vi­ria per rei­te­rar l'estafa amb un d'aquells que no s'enra­bi­a­ven si per­dien en els jocs de taula. El cer­cle viciós no s'atu­rava i les nos­tres arques s'afar­ta­ven en clan­des­ti­ni­tat.

Així doncs, pre­neu nota tri­bu­nals de bai­xes instàncies i polítics amb cer­vell de micròfon. Aquesta és la desgràcia de Cata­lu­nya que Espa­nya ni intu­eix. El pujo­lisme ha uti­lit­zat l'afició dels nens al fut­bol per intro­duir en la relació gru­pal de l'inter­canvi de cro­mos el gen cor­rupte que ens ha dut a accep­tar el 3% i mutar-nos en segui­dors autòmats del nos­tre Kim Mas Un. Tot ple­gat és un tema de lògica fei­xista. Prenc la passió de les meves cri­a­tu­res i els mani­pulo a mode de secta salvífica per reclu­tar esclaus. En defi­ni­tiva, ja sé que no em lle­geix ningú a les altes instàncies d'un govern espa­nyol feliçment cos­mo­po­lita, però per si de cas, dir-los que dei­xin d'impu­tar pre­si­dents i vagin a sal­var nens als patis de les esco­les. Us ho dic jo que sóc mes­tre i cada dia em faig un fart de veure fills de la putre­facta escola cata­lana ren­dits a la causa de la casta. Davant d'aquest pano­rama només em queda cri­dar: “Ceif de xil­dren, coño!”