Els arguments, sobre la taula
Els pensionistes volen saber si seguiran cobrant les pensions en una Catalunya independent. Les empreses, petites i grans, tenen visions divergents en funció dels interessos particulars i el grau de dependència del mercat espanyol. I els esportistes? El debat amb arguments sobre què passarà si Catalunya és independent hauria de ser el punt central d'aquesta campanya que ha derivat en el simplisme del sí i el no. Es tractaria de convèncer aquells indecisos o de fer canviar els que ja ho tenen clar amb raonaments sòlids, lluny dels focs artificials de la dialèctica política. I en l'àmbit esportiu el panorama que s'albira amb una Catalunya independent fa que la balança dels pros tingui molt més pes que la dels contres. Més recursos econòmics, més projecció internacional, més participants en grans competicions, més capacitat de generar recursos propis, més professionalització i més esport femení. Si l'únic gran interrogant és saber en quina lliga jugaran el Barça i l'Espanyol, la resposta és simple. Les lligues són creades per associacions privades. Per tant, podrien seguir jugant en la Lliga de Futbol Professional (LFP) sense cap mena d'inconvenient legal que ho impedís o en qualsevol altra lliga si ho volen i si hi són convidats. La campanya Guanyarem ha posat en solfa els greuges d'un esport català limitat i ofegat per l'actual marc normatiu. Els que legítimament aspirem a un país nou, més just i millor també aspirem a tenir un esport català motor econòmic, motor educatiu i que ens projecti al món com el que som i volem ser. I estaria encantat de poder debatre amb algú que cregui que estic del tot equivocat, que l'esport amb una Catalunya independent seria perjudicial per a un dels teixits socials amb més història i potencial del nostre país. Proposo a L'Esportiu que doni veu i el mateix espai que jo avui he tingut si algú en té una visió diferent. La confrontació, amb respecte, sempre és benvinguda. En el món de l'esport, cada setmana n'hi ha un grapat d'exemples.