La situació al Barça després de la lesió de Rafinha comença a ser preocupant. Allò que va permetre al primer Barça de Luis Enrique arribar a final de temporada esplèndid per lluitar i guanyar el triplet, és a dir, l'absència de baixes, enguany és un autèntic maldecap. Som al setembre i la llista de jugadors lesionats o que ho han estat permet fer un equip sencer: Bravo, Alves, Douglas (ja dos problemes), Vermaelen, Mathieu, Adriano (2); Alba, Sergio, Rafinha (2), Arda, Pedro –ja no hi és– i Neymar. Un autèntic calvari.

La situació és la següent: el desastre de Rosell i Bartomeu amb el cas Masia ha deixat Luis Enrique sense Aleix Vidal i Arda Turan fins al gener. A aquestes dues absències importants cal afegir les de Pedro i Xavi (sortides especials ben resoltes pel president i el club). És a dir, d'entrada, plantilla curta per afrontar un exercici amb sis títols en joc. Seguim. Si la idea era comptar amb els joves del filial, en fi, fa l'efecte que Gerard López els necessitarà tots per resoldre una temporada que s'intueix perillosa. Del filial, Gombau i Cámara ja han viatjat amb el primer equip, però no han debutat i no sembla que el nivell del Barça B doni per figurar gaire al primer equip. Més. Els lesionats, ara un, ara l'altre. Gent important com Bravo, Alves, Alba i les galteres de Neymar, i complements com Rafinha, Vermaelen i Mathieu, que ajuden en moments determinats. Tot plegat és un problema perquè l'entrenador pateix una mica a l'hora de fer les alineacions però, sobretot, en el dia a dia, quan per culpa de les absències perd competitivitat diària. Vol dir això que un vestidor que té molts lesionats treballa menys? No. Vol dir que si ets defensa i has de marcar Messi, Suárez o Neymar la feina és complicadíssima, més que la que et donarà diumenge qualsevol altre davanter de qualsevol altre club. I si ets atacant i te les has de veure amb Alves o Alba, patiràs per guanyar-los en l'un contra un. Així es fa gran un equip. Amb lesionats, malament per als jugadors i horrorós per a l'equip.

Luis Enrique, a més, no sembla que estigui gaire content amb la profunditat de la seva plantilla de jugadors. Malgrat tots els problemes i a banda de Masip, tercer porter, Munir (22 minuts en només 1 partit), Sandro (53 en 4), Adriano (90 en 1) i Bartra (155 en 3) no han estat gens utilitzats. El tècnic fins i tot en els dos darrers partits (contra l'Atlético de Madrid i la Roma) no ha esgotat les substitucions. Tampoc sembla que Douglas, que encara no ha jugat per lesió, sigui cap solució ni de present ni de futur, així que sumant i restant i comptant que hi ha jugadors que tornaran a estar a disposició del tècnic ben aviat t'adones que Luis Enrique té quinze jugadors de la seva confiança (un d'ells el recuperat Sergi Roberto) per passar setembre, octubre, novembre i desembre. És cert que excepte el mundial de clubs no hi ha títols en joc, però també és cert que és una etapa de la temporada en què tothom es posiciona i en què l'entrenador resta minuts als futbolistes que han de ser vitals en el tram final. Amb tanta baixa no hi ha rotació. La manta acostuma a ser curta.

Què farà Luis Enrique? Començarà a atorgar confiança a jugadors, de moment, invisibles? Ho han estat de manera estratègica o perquè no creu en ells? Es pot sobreviure vivint al límit ja en el mes de setembre? El temps i el tècnic asturià ho diran.