Acostumats a veure per la televisió un partit de futbol en obert, era sa, agraït i divertit viure'n uns quants més cada cap de setmana allà on es gaudeixen de debò, al camp. Del nivell i la categoria que fos. A vegades, o sovint, entrant al camp sense saber exactament quin partit hi havia. Amb preguntes –“contra qui juguem?”, “són els cadets, no?”, “juga algú més després?” o “i els grans, on van?”– que qui més qui menys ha sentit algun dia. Segurament amb més freqüència fa uns quants anys perquè, encara que no ens agradi gens ni mica, l'ambient ha anat minvant. On ara hi ha familiars i poca cosa més, abans s'hi comptaven aficionats que senzillament anaven a veure futbol, tinguessin més relació o menys amb els protagonistes. Segur que no és l'única causa, però probablement hi va ajudar la multiplicació de l'oferta televisiva.

Va arribar el pay per view i no acabàvem d'assimilar això d'haver de pagar diners per cada partit que volguéssim veure. Però ja ens advertien que ens hi hauríem d'anar acostumant i que, a la llarga, ens faríem abonats d'un canal de pagament per poder veure tota una temporada, perquè això era el futur. O, més ben dit, el present a llocs més avançats que aquí tot just s'albirava. De socis d'un equip, a socis d'un canal. I molts ho hem acabat fent, per més estrany que ens semblés fa uns anys. Ens ho rumiem, fem veure que ho analitzem i hi caiem. “És que aquest any també hi ha la Premier, la Bundesliga i no sé quina altra lliga”, ens autoenganyem, com si tinguéssim tot el temps del món per passar al sofà. I arriba el drama. Comença la lliga de campions, que resulta que no teníem contractada tot i que estàvem segurs que els que es barallaven s'entendrien, i no el veiem ni al bar on sí que havien pagat la quota. Si Bein Sports pretenia fer pressió a Movistar, la jugada que va programar es va convertir en un ridícul descomunal, i qui sap si ho pagarà amb una rebaixa substancial del preu a què aspirava. Ignoro si s'acabaran entenent o si cadascú anirà a la seva. De moment, els passerells som nosaltres. Els que ens havíem conscienciat, a força que ens ho repetissin, que hauríem de pagar per veure futbol. O era no veure'l ni pagant?