He llegit una llarga entrevista a Xavi Hernández publicada al diari madrileny i madridista Marca. Xavi hi apareix com el català correcte que es diferencia de Piqué, tot i que el disculpa amb la idea que ell és així i les seves trapelleries no les fa amb mala intenció, afirmant que no tindria mai el seu capteniment: no hauria escrit un tuit d'agraïment a Kevin Roldán, no faria certes declaracions manifestant sense complexos el seu antimadridisme i fins duria malament que el xiulessin als “campos de Castilla”. Fa una consideració prou afinada: ell, com el seu amic Iniesta, són persones força discretes mentre que Piqué disfruta essent el centre d'atenció i, en conseqüència, és força actiu i bromista a les xarxes socials. Contràriament, Xavi continua transmetent la imatge d'una persona seriosa, aplicada i cívica, d'aquelles que no travessen mai els carrers que no els són permesos. I potser m'equivoco perquè, de Xavi, pràcticament no en sé res més que allò que he observat i interpretat veient-lo jugar a futbol.

He de reconèixer que, al principi, Xavi m'emprenyava una mica: de tan aplicat, el veia com un noi obedient (a la disciplina de Van Gaal, recordem-ho) que, per no equivocar-se passant la pilota, pràcticament només la desplaçava en horitzontal. Crec que, sense perdre la mesura, no va arriscar-se i així va revelar-se com un migcampista excepcional fins que, quan Rijkaard va entrenar el Barça i li va avançar la posició al camp, Xavi –ho explica a l'entrevista al Marca– va estar a punt d'abandonar l'any 2008 tenint una oferta del Bayern de Munic. Guardiola el va convèncer que, si es quedava, disfrutaria. I és així que els barcelonistes (i fins i tot aquells que no ho són, però als quals els agrada el futbol) vam disfrutar-lo en la plenitud mentre ampliava la seva visió de joc i la precisió amb què marcava el ritme dels partits, passava la pilota i la protegia. Sobre passar i protegir hi ha dos comentaris reveladors en l'entrevista esmentada. El perfeccionista Xavi diu que encara ara (és a dir, hi afegeixo jo, ara que juga a Qatar per fer-hi més diners) se'n va malament a casa si ha fallat una passada. Això m'agrada molt. També, que reconegui que, si ha perfeccionat la manera de protegir la pilota, a través del posicionament del cos i les voltes que dóna sobre ell mateix, és per la seva incapacitat de desbordar el contrari en carrera: no té el canvi de ritme i l'habilitat que enveja en el seu amic Iniesta.

Xavi parla de moltes altres coses en aquesta entrevista, com ara dels diversos entrenadors que ha tingut, sigui al Barça o a la selecció espanyola, o del fet que considera Puyol el millor defensa de la història, cosa que, amb el degut respecte, em sembla exagerat. També diu que, malgrat que comprèn allò que representa, el Barça s'ha polititzat massa. En fi, deixem-ho córrer. Admirat Xavi, és fer política afirmar que cobres milions en un país ple d'esclaus?