El lladronici i el pèplum
va aixecar la banderola per invalidar el gol
granadí xisclava:
“És claríssim!”
Al capità del Xakhtar li rebota la pilota a l'esquena i un àrbitre croat interpreta aquella part del cos com l'extensió del braç, tot aportant una visió nova de l'anatomia humana que deixaria bocabadat el mateix Leonardo da Vinci, un dels grans genis del Renaixement que va estudiar-la a fons. Dissabte es va consumar un altre lladronici en clau futbolera. Fins i tot As i Marca coincidien a considerar vàlid el gol anul·lat al Granada i fora de joc el que va marcar el Madrid. Impotència i indignació acumulada! El linier que va aixecar la banderola per invalidar el gol granadí xisclava: “És claríssim!” Estupor. Claríssim és que si l'acció perjudica el Madrid es talla en sec, però que si l'afavoreix s'aplica el “sigan, sigan!”. Fantàstic!
Sabia de què parlava Simeone quan va dir que veia la lliga “perillosament preparada per al Real Madrid. M'espanta i em preocupa”
(juny del 2015). I el Cholo es pentina com es pentina però té el nas d'un capità Conan, el vell guerriller de la novel·la de Roger Vercel que Bertrand Tavernier va dur al cinema, que ensuma l'olor a podrit a molta distància. És la crònica d'una farsa anunciada.
L'emperador Pérez
Abans de l'abús al Granada s'havia celebrat l'assemblea general del club fundat pels germans Padrós. Davant d'un auditori dòcil i convenientment adoctrinat, el tedi es va trencar en el torn –delirant– de precs i preguntes quan es va deixar que la claca s'expressés, sempre sota el control de l'amo, que renyava i pressionava els socis que volien parlar. “Sea breve”, els repetia.
En aquest marc, un soci ancià va tenir la gosadia de comparar irònicament la imatge històrica aquella de l'esclau que quan el general romà desfilava victoriós davant la plebs li recordava la seva condició d'home simple, al paper de Butragueño, “que cobra del Madrid per dir-li a vostè que és l'ésser superior”; i ho va arrodonir, amb veu mig tremolosa: “No deixi mai de tocar de peus a terra, president.”
De sobte em vaig trobar veient un pèplum, una pel·li de romans amb decorats de cartó pedra amb l'emperador Pérez de protagonista. Vaig témer que abaixaria el polze i que aquell bon home seria el dinar d'uns lleons afamats. Però no!, en un to paternalista, l'emperador es va limitar a respondre: “Es dificil que pueda tener los pies fuera del suelo; le dedico 24 horas al Real Madrid y a mi empresa, la más grande del mundo en construcción.”
Amb qui l'emperador no va tenir pietat va ser amb Carlos Mendoza, el senador díscol que volia destapar-li les vergonyes, a ell! Tot adoptant aquell posat de perdonavides, el va fuetejar verbalment: “A usted sólo le veo un afán perverso y perturbador... No sé en que ambientes de la vida se mueve usted... Usted, creo que es abogado (per no dir-li picaplets directament)...” El que més cridava l'atenció és que l'emperador semblava que assaboria l'escena. Llavors vaig pensar en Jordi Cases, l'encara consoci del Barça l'acció irresponsable del qual tant de mal ens està fent. Diuen que va actuar en sentir-se menyspreat, ignorat, per un president, Rosell, que va actuar amb ell com s'estila entre els pijos de la jet PEC barcelonina (Pedralbes-Esade-Cerdanya) amb els qui no consideren del seu pelatge. Doncs si el tal Cases fos soci del Madrid, no crec que se l'hagués ignorat sinó convidat a l'assemblea. Perquè allà, a l'arena del circ, l'emperador el pogués humiliar.
