La confiança és un element bàsic per afrontar qualsevol repte personal o col·lectiu. Incidir en la gestió correcta dels errors, de les emocions, de la pressió, saber com afrontar adequadament la responsabilitat són aspectes fonamentals a l'hora d'encarar un procés d'aprenentatge i determinen la consolidació adequada dels continguts. Com ho és també avançar cap a processos cada cop més personalitzats per seleccionar correctament l'estil de direcció i la comunicació sempre pensant en el màxim benefici per al receptor. Perquè no cal tractar tothom igual (respecte a la diversitat), però sí garantir-los les mateixes oportunitats (respecte a la igualtat). Aquesta màxima val per a tots els processos formatius, també els que van lligats a les diverses activitats esportives.

Hi ha múltiples intents d'acotar una definició per al futbol, però una de les que ha fet més o menys fortuna sintetitza la importància de tots els factors enumerats fins ara: “El futbol és un estat d'ànim.” I la base d'aquest estat d'ànim té com a pilar uns nivells adequats d'autoestima, la qual cosa ens porta a la clau de tot l'entremat: la capacitat dels formadors per tenir el grau de tolerància adequat, en funció de l'edat i de les exigències dels esportistes. Primer, perquè uns marges generosos de tolerància permeten als joves jugadors gaudir d'un nivell d'exploració prou ampli per poder experimentar per ells mateixos les conseqüències i alhora el valor pedagògic de les errades. Si els educadors limiten molt el marge d'acció, anticipen solucions, coarten la creativitat o negativitzen i estigmatitzen l'error poden aparèixer inseguretats i inhibició. El treball per desterrar la por de l'errada és molt important per permetre la progressió dels esportistes i que tinguin el plus de tranquil·litat i serenor necessari per atrevir-se a expressar la seva personalitat, la seva creativitat. En els esports d'equip, a més, també s'ha de trobar l'equilibri entre el jo i el nosaltres. En aquests esports és decisiu oferir les eines per identificar quines són les qualitats i els recursos que té cada jugador i mostrar de quina manera es complementen, com es combinen millor en benefici de l'equip.

Tota aquesta feina, però, no només recau en els formadors, sinó que també ha de tenir com a protagonistes actius l'entorn dels nostres joves i cadascun d'aquests protagonistes hi juga un paper determinat, des de l'àmbit familiar fins als mitjans de comunicació, passant per les actituds dels aficionats que assisteix als esdeveniments esportius o un prisma marcadament pedagògic en els àrbitres, especialment en els de categories inferiors.

Si s'aconsegueixen assentar aquestes bases d'autoestima i confiança en els propis recursos dels joves esportistes, no només milloraran el seu rendiment, sinó que sabran gestionar les derrotes i reconduir-les no cap a la frustració sinó com un element motivador més per millorar.