Se sol dir que els esportistes pertanyen a un col·lectiu que no es compromet mai. Que va a la seva. A fer diners. A tenir més glòria. A guanyar títols i copes i medalles. Res més. Només ells, o com a molt l'equip. Només la seva carrera esportiva i la fama per la fama. Però no, un altre tòpic trencat, una altra veritat a mitges. Una altra percepció distorsionada. Com tantes d'altres. Sempre hi ha hagut esportistes compromesos, com hi ha persones que es mullen i d'altres que no, en qualsevol àmbit. Ni més ni menys. Aquí i a tot arreu. I com a exemple, la campanya a favor de l'esport català. La campanya Guanyarem. Certament, el títol ja engresca.

Guanyarem és la campanya de l'optimisme i del futur, creure que hi ha un futur millor i que és a les nostres mans assolir-lo. I aquest sol arribar amb això, amb optimisme i alegria i un somriure. I així és com es crea una onada d'adhesions i si suma aquell i aquest i Pep Guardiola i Xavi Hernández i també Carles Puyol. I Raúl Tamudo i Gerard Piqué. I Manel Estiarte i Núria Picas i Kilian Jornet i Marc Coma. I Aleix Espargaró i Víctor Tomàs i Oleguer Presas i també Johan Cruyff i aquell altre i molts més. Més de cinc-centes personalitats de seixanta esports s'hi han sumat. Us n'adoneu? No parem de sumar des de fa uns anys. I cada cop som més...

És la força de la gent. El motor dels pobles és l'entusiasme, quan es fa pinya, quan es rema conjuntament.

Rellegim el que diu el manifest: “Guanyarem és un gest de complicitat que fa tot l'esport català amb la gent del nostre país en un moment històric. Els esportistes envien un missatge positiu per contagiar-nos d'optimisme a tots. Tots junts pel futur de l'esport català. L'esport, com a motor històric de la societat catalana, exemple de la seva modernitat i de la seva capacitat associativa, eina integradora dels nouvinguts i com a element bàsic de cohesió social i de foment de la salut, sempre ha estat una part essencial de l'ànima del nostre país. Avui, més de tres milions de ciutadans fan esport de lleure, escolar o federat, cosa que situa Catalunya com un país esportiu per excel·lència, referent a Europa i el món. Les federacions, els clubs i els esportistes han estat, són i seguiran sent pioners, símbols i referents indiscutibles de la societat catalana, alhora que una gran escola de valors de convivència'.

Més clar, l'aigua. I per si algú té dubtes només cal resseguir els dotze punts clau del manifest. Són els següents: ser un referent a Europa i al món; tenir una societat més saludable; seleccions catalanes oficials; nou model d'alt rendiment; més recursos per a l'esport; un comitè olímpic català; llei de mecenatge esportiu; més clubs competint a Europa; més esport a l'escola; fomentar l'esport femení; fomentar la marca Catalonia, i turisme i esport.

Ho va dir el mestre, si anem junts som imparables. Si ens ho proposem, ho podem tot. És qüestió de tenir determini, de vibrar fent el que fem, d'estar-ne convençuts, de persistir fins a l'últim alè. Seguim endavant, seguim. Ara és l'hora de capgirar el resultat, ens toca guanyar. I guanyarem. I tant!