Tinc la sensació que durant els festivals de cinema és quan gairebé parlo més de cinema i, sobretot, del Barça. Potser és així perquè hi coincideixo amb amics i coneguts tan cinèfils com barcelonistes als quals, de fet, només veig durant dos festivals de cinema: a Sant Sebastià, quan comença la temporada, i a Canes, quan acaba. És més emocionant a Canes, en una època en què pràcticament tot es decideix. En aquesta edició del festival de Sant Sebastià potser n'he parlat menys, del Barça, perquè, a part de les pel·lícules, hi havia un tema pel qual m'interpel·laven per procedir a discussions abrandades fins a l'esgotament. Tanmateix, la nit en què vaig coincidir en un sopar amb un amic gallec i un conegut argentí vaig pressentir que hi hauria un moment en què faríem un apart per parlar del Barça. Així va ser. El gallec, potser perquè és mig asturià, és un barcelonista optimista que creu que l'equip ho tornarà a guanyar tot. L'argentí, però, va mostrar-se inquiet davant de l'estat del Barça. Va començar dient que Ter Stegen no li dóna confiança, cosa que tampoc ha d'estranyar. També que les lesions demostren que l'equip fa curt amb els suplents i en tots els sentits. Va comentar que, després de la marxa de Xavi, manca algú potent al mig del camp: aleshores va concedir-nos una esperança a propòsit de la futura incorporació d'Arda Turan, si bé afegint-hi que desitja que no arribi massa tard. Va indicar que, després d'una temporada de victòries, els equips es relaxen i que ha observat un cert desmenjament en els jugadors barcelonistes, inclòs Messi, un futbolista que, evidentment, adora, però del qual li molesta que, com si volgués fer pagar alguna cosa, a vegades desaparegui dels partits i fins i tot durant mitja temporada. Això em va semblar una mica exagerat. També a l'amic gallec, que fins i tot va dir que, en el cas que certament desaparegui, Messi a vegades només en fa prou amb una sola aparició per ser el millor. Potser això també em va semblar exagerat, però em va semblar bé per contrarestar la crítica i el fatalisme de l'argentí, que, sense contemplacions, va dir que el partit de la Champions disputat contra el Roma exemplificava el desmenjament general del Barça: li va mancar tensió, concentració, desig de victòria i, de fet, bon joc.

Potser en un altre moment m'hauria apuntat a dubtar del Barça actual, però vaig haver de reconèixer a l'argentí que sentia que no ho podia fer després d'haver-me hagut d'empassar tot el que havia dit sobre l'equip de Luis Enrique fins ben avançada la temporada passada. L'endemà de la conversa, el Celta va guanyar 4 a 1 el Barça. I a la nit següent vaig tornar a trobar-me l'argentí, que em va dir: “¿Lo viste?” No ho vaig veure de manera literal, però sí que havia “vist” que el Barça havia perdut de molt i, segons les cròniques, d'una manera justíssima. Ho he vist, sí. No ho veig clar, però crec que pot arreglar-se.