Un argentí barcelonista que ho veu clar

Tinc la sen­sació que durant els fes­ti­vals de cinema és quan gai­rebé parlo més de cinema i, sobre­tot, del Barça. Pot­ser és així perquè hi coin­ci­deixo amb amics i cone­guts tan cinèfils com bar­ce­lo­nis­tes als quals, de fet, només veig durant dos fes­ti­vals de cinema: a Sant Sebastià, quan comença la tem­po­rada, i a Canes, quan acaba. És més emo­ci­o­nant a Canes, en una època en què pràcti­ca­ment tot es deci­deix. En aquesta edició del fes­ti­val de Sant Sebastià pot­ser n'he par­lat menys, del Barça, perquè, a part de les pel·lícules, hi havia un tema pel qual m'inter­pel·laven per pro­ce­dir a dis­cus­si­ons abran­da­des fins a l'esgo­ta­ment. Tan­ma­teix, la nit en què vaig coin­ci­dir en un sopar amb un amic gallec i un cone­gut argentí vaig pres­sen­tir que hi hau­ria un moment en què faríem un apart per par­lar del Barça. Així va ser. El gallec, pot­ser perquè és mig asturià, és un bar­ce­lo­nista opti­mista que creu que l'equip ho tor­narà a gua­nyar tot. L'argentí, però, va mos­trar-se inquiet davant de l'estat del Barça. Va començar dient que Ter Ste­gen no li dóna con­fiança, cosa que tam­poc ha d'estra­nyar. També que les lesi­ons demos­tren que l'equip fa curt amb els suplents i en tots els sen­tits. Va comen­tar que, després de la marxa de Xavi, manca algú potent al mig del camp: ales­ho­res va con­ce­dir-nos una espe­rança a propòsit de la futura incor­po­ració d'Arda Turan, si bé afe­gint-hi que desitja que no arribi massa tard. Va indi­car que, després d'una tem­po­rada de victòries, els equips es rela­xen i que ha obser­vat un cert des­men­ja­ment en els juga­dors bar­ce­lo­nis­tes, inclòs Messi, un fut­bo­lista que, evi­dent­ment, adora, però del qual li molesta que, com si volgués fer pagar alguna cosa, a vega­des des­a­pa­re­gui dels par­tits i fins i tot durant mitja tem­po­rada. Això em va sem­blar una mica exa­ge­rat. També a l'amic gallec, que fins i tot va dir que, en el cas que cer­ta­ment des­a­pa­re­gui, Messi a vega­des només en fa prou amb una sola apa­rició per ser el millor. Pot­ser això també em va sem­blar exa­ge­rat, però em va sem­blar bé per con­tra­res­tar la crítica i el fata­lisme de l'argentí, que, sense con­tem­pla­ci­ons, va dir que el par­tit de la Cham­pi­ons dis­pu­tat con­tra el Roma exem­pli­fi­cava el des­men­ja­ment gene­ral del Barça: li va man­car tensió, con­cen­tració, desig de victòria i, de fet, bon joc.

Pot­ser en un altre moment m'hau­ria apun­tat a dub­tar del Barça actual, però vaig haver de reconèixer a l'argentí que sen­tia que no ho podia fer després d'haver-me hagut d'empas­sar tot el que havia dit sobre l'equip de Luis Enri­que fins ben avançada la tem­po­rada pas­sada. L'endemà de la con­versa, el Celta va gua­nyar 4 a 1 el Barça. I a la nit següent vaig tor­nar a tro­bar-me l'argentí, que em va dir: “¿Lo viste?” No ho vaig veure de manera lite­ral, però sí que havia “vist” que el Barça havia per­dut de molt i, segons les cròniques, d'una manera justíssima. Ho he vist, sí. No ho veig clar, però crec que pot arre­glar-se.