Que no ens volen a la lliga espanyola? Fàcil, preguntem als socis en quina lliga voldrien jugar. Totes les importants ens voldrien. I quin regal no seria per a la Premier, la francesa o l'alemanya!

La meva opció seria la Premier. I si la voluntat popular en referèndum volgués continuar a la lliga espanyola seria amb la condició d'igualar, de tenir uns acords equitatius, entre la federació catalana i l'espanyola. Fent les coses bé, justes, amb transparència, fugint del caciquisme de color rojigualdo i cor blanc, sabent que si nosaltres pactem amb ells s'ha acabat la corrupció i les trampes. I res de dirigents feixistes.

Pensin que cada setmana el rival fos el Manchester United o el City, el Chelsea, l'Arsenal, el Liverpool, el Totemham, l'Everton, el Westham, el Newcastle. Partits sempre d'alt nivell. Barça i Espanyol a la millor lliga del món. L'equip blanc-i-blau multiplicaria a l'alça, de somni, el seu pressupost amb el repartiment equitatiu dels drets televisius com es fa a la Premier. El Barça continuaria sent icona mundial però encara amb més ressò pel seguiment televisiu, és sabut que la Premier és la més seguida arreu del món. Els anuncis es multiplicarien de forma exponencial, comparin l'assignació econòmica que rep el United o el que ha de fer el Barça per intentar igualar la suma de diner: això és lligar-se o no amb Qatar per mantenir el màxim nivell competitiu.

Un divorci és un divorci. Només volen els nostres diners, ens insulten de paraula i obra, ens volen arranar com a poble, ens amenacen a cada moment, i quan ens perden diuen que ens estimen en català després del genocidi arreu on poden. Lògic és fugir del maltractador. Carretera i manta.

La FIFA se'ns rifa perquè la federació l'espanyola no fa res. On s'ha vist no poder fitxar amb dos lesionats de llarga durada? Més encara si un d'ells és el jugador prima donna del futbol mundial.