Fa quinze dies, en aquest mateix espai, vaig fer una mena de comparativa entre el nivell dia sí i dia també de les declaracions dels candidats a les eleccions del 27-S i els tòpics i llocs comuns que acostumen a fer servir els esportistes, entrenadors i directius –gent de l'esport, per resumir– en les seves compareixences públiques. La meva conclusió, si es pot dir així, va ser que els esportistes podien no saber, o no voler expressar-se, però que aquesta no era la seva feina, i que la seva feina de veritat, fer esport, sí que la saben fer bé. I que els polítics, encara més els que es presentaven com a representants de la nova política, demostraven cada vegada que parlaven que la seva capacitat de dir mitges veritats, o de mentir, no tenia res a envejar a la dels polítics de sempre.

Diumenge a la nit, un cop es van conèixer els resultats de les eleccions, tots vam poder constatar que, a més de les seves limitacions en el sector de les lletres, hi ha polítics –i també periodistes– que tampoc se n'acaben de sortir en ciències. En les ciències exactes, per ser més precisos. La manipulació de les dades electorals que s'ha fet –i encara s'està fent– és escandalosa. Potser estaria bé que més d'un i més de dos tornés a l'escola a repassar matemàtiques. Perquè les xifres es poden interpretar, però els números no menteixen. I les forces independentistes van guanyar diumenge, es miri com es miri. I 72, o 62, continua sent molt més de 25, per exemple. Diumenge a la nit, i també dilluns, quan escoltava i llegia com es tergiversava el que ens mostren les xifres, em ballaven pel cap alguns exemples de competicions esportives que, aplicant alguna de les lògiques –poc lògiques, la veritat– que escoltem aquests dies, podrien tenir un desenllaç totalment diferent. Dit d'una altra manera, el que va guanyar no ho hauria fet. Perquè si el que en té 25 diu que ho ha fet millor que el que en té 62 perquè ell abans en tenia 9, llavors la final dels 100 m de l'últim mundial no la va guanyar Usain Bolt, sinó Justin Gatlin. Per què? Bolt té 9.58 i va fer 9.79 i Gatlin, que té 9.74, va fer 9.79. Bolt va arribar primer, però molt lluny de la seva marca. Gatlin, campió? Una barbaritat, no? Un altre exemple estúpid. Katie Ledecky té 8:07.39 en els 800 m lliures i 15:25.48 en els 1.500 m. Mireia Belmonte, 8:18.76 i 15:57.29. Si en els Jocs de Rio guanya l'americana amb 8:10 i 15:30, per exemple, i la catalana és segona amb 8:12 i 15:35, a algú se li acudirà dir que la veritable campiona és Belmonte perquè ha millorat les seves marques i Ledecky, no? Si la propera final de la Champions la guanya el Barça al Zenit de Sant Petersburg –que mai hi ha arribat–, el campió seria l'equip rus perquè ha millorat molt els seus millors resultat i el Barça només els ha repetit? Tot plegat, un munt de bajanades. Igual que les que ens repeteixen una vegada i una altra a veure si al final ens les acabem creient.