La meva primera vida l'estic malgastant sent un home de profit, un docent magnànim, un marit esplèndid i un pare generós. No bec gaire, no fumo, no em drogo, i sexualment sóc d'Unió, vaig de moderat per por d'alinear-me amb un sí visceral. Per això, enmig d'aquesta existència lúdica pròpia d'Alan Thicke a Growing Pains, quan la nit embolcalla les meves fantasies, somio la vida ferotge d'un bandoler que actua al costat de tres mosqueters superlatius: Rakitic, Suárez, i Arda Turan. Ells, amb el seu gest d'atracar masies de l'Empordà en temporada baixa, m'acompanyen fidels a l'hora d'aconseguir el gran repte: buidar la caixa forta d'una banca ètica. Us els presento. Rakitic és el que enfonsa l'arma blanca quan la víctima està a terra i em pren el turmell demanant clemència; Suárez és la primera línia de foc, homicida de la prudència, no lluita per salvar la seva pell, sinó per guanyar la dels altres. I llavors queda la mesura d'Arda, l'espectre del vessant més tremendista de la vida. No mostra emocions, només compleix ordes per la satisfacció de veure l'enemic sanglotant davant d'un futur enrunat. Ells són el meu motor, i jo, la seva salvació per no arruïnar-se la vida corrent amb calçotets darrere d'una pilota.

De tota manera, també us he de dir la veritat, m'han fallat un cop. La tarda que vam trobar oberta la mansió d'un magnat de les comunicacions i es van negar a robar els originals de Picasso que hi havia a l'estudi del senyor de la casa. “Les preses fàcils se les queden els mediocres”, em va etzibar el bo d'en Suárez mentre escopia a terra i pujava al cotxe amb l'esguard hieràtic. Segurament per això, no m'ha estranyat rebre un whatsapp aquest matí en què deien que el repte de jugar sense Messi era necessari per reivindicar el futur d'una entitat que ha de superar l'absència del millor jugador de la història. Amb Messi tot tenia menys gràcia. Tingueu fe, els conec, potser no seran els més honrats, però us ben asseguro que són d'aquells cercadors de justícia que un dia s'acaben topant amb el pes mortuori de la llei. Màrtirs que moren per un bé major i formen part dels meus somnis impossibles.