La meva pri­mera vida l'estic mal­gas­tant sent un home de pro­fit, un docent magnànim, un marit esplèndid i un pare generós. No bec gaire, no fumo, no em drogo, i sexu­al­ment sóc d'Unió, vaig de mode­rat per por d'ali­near-me amb un sí vis­ce­ral. Per això, enmig d'aquesta existència lúdica pròpia d'Alan Thicke a Growing Pains, quan la nit embol­ca­lla les meves fan­ta­sies, somio la vida ferotge d'un ban­do­ler que actua al cos­tat de tres mos­que­ters super­la­tius: Raki­tic, Suárez, i Arda Turan. Ells, amb el seu gest d'atra­car masies de l'Empordà en tem­po­rada baixa, m'acom­pa­nyen fidels a l'hora d'acon­se­guir el gran repte: bui­dar la caixa forta d'una banca ètica. Us els pre­sento. Raki­tic és el que enfonsa l'arma blanca quan la víctima està a terra i em pren el tur­mell dema­nant clemència; Suárez és la pri­mera línia de foc, homi­cida de la prudència, no lluita per sal­var la seva pell, sinó per gua­nyar la dels altres. I lla­vors queda la mesura d'Arda, l'espec­tre del ves­sant més tre­men­dista de la vida. No mos­tra emo­ci­ons, només com­pleix ordes per la satis­facció de veure l'ene­mic san­glo­tant davant d'un futur enru­nat. Ells són el meu motor, i jo, la seva sal­vació per no arruïnar-se la vida cor­rent amb calçotets dar­rere d'una pilota.

De tota manera, també us he de dir la veri­tat, m'han fallat un cop. La tarda que vam tro­bar oberta la mansió d'un mag­nat de les comu­ni­ca­ci­ons i es van negar a robar els ori­gi­nals de Picasso que hi havia a l'estudi del senyor de la casa. “Les pre­ses fàcils se les que­den els medi­o­cres”, em va etzi­bar el bo d'en Suárez men­tre esco­pia a terra i pujava al cotxe amb l'esguard hieràtic. Segu­ra­ment per això, no m'ha estra­nyat rebre un what­sapp aquest matí en què deien que el repte de jugar sense Messi era neces­sari per rei­vin­di­car el futur d'una enti­tat que ha de superar l'absència del millor juga­dor de la història. Amb Messi tot tenia menys gràcia. Tin­gueu fe, els conec, pot­ser no seran els més hon­rats, però us ben asse­guro que són d'aquells cer­ca­dors de justícia que un dia s'aca­ben topant amb el pes mor­tu­ori de la llei. Màrtirs que moren per un bé major i for­men part dels meus som­nis impos­si­bles.