Ja fa més de quinze dies que Rafinha es va lesionar al camp de la Roma. I tot continua igual. El Barça no ha pogut inscriure Arda Turan. Encara no hi ha resposta formal de la FIFA a la petició del Barça. El Consell Superior d'Esports estudia si dóna suport al club blaugrana en la seva reivindicació, però alerta que ha de ser el Barça el que ha de prendre la decisió d'inscriure el turc. I el Barça, que és el perjudicat, segueix sense dir res, apostant per la diplomàcia i la calma en la negociació, no fos cas que algú s'emprenyés més del compte. La prudència està bé, però el cas és tan flagrant que el club hauria de defensar els seus interessos on faci falta. Luis Enrique ha de respondre pel tema en cada roda de premsa en una situació d'incomoditat que no li toca. El Barça, vilipendiat per uns i altres, no passa a l'acció de manera contundent i desinhibida. Tot plegat, un despropòsit. Massa miraments amb una FIFA que va fer fora de la Masia menors d'edat en una decisió que vulnera el més elemental dels drets humans. I un cop més han hagut de ser altres els que han passat a l'acció. Un grup de pares, liderats pel nord-americà Danny Lederman, van encetat la via jurídica per reclamar els seus drets i estan disposats a portar la FIFA als tribunals. I això és el que també hauria de fer el Barça. La persecució de la FIFA és intolerable i desproporcionada. Cap altre club del món ha estat castigat com ho ha estat el Barça. I potser ja toca agafar la iniciativa i arribar fins on faci falta. No només hi ha en joc poder inscriure un jugador i alliberar una mica la delicada situació de l'equip. Hi ha en joc la dignitat de l'entitat, la defensa dels interessos del club i la sensació estesa que el Barça no compta en l'àmbit internacional. El Barça del triplet, que té més seguidors que cap altre club en les xarxes socials, que es projecta al món i és elogiat pel seu futbol no es pot permetre ser menystingut per un organisme opac i corrupte. És el moment de passar a l'acció.