D'onanismes i instigacions

Ara que Ini­esta també engreixa la defi­ni­ti­va­ment obesa llista de bai­xes d'un Barça de plan­ti­lla ja anèmica, podria dedi­car aquest racó a inten­tar convèncer-lo, apre­ciat lec­tor, que tot anirà bé; que aquests atzu­cacs són posi­tius i ser­vei­xen per unir l'equip i fer-lo créixer; que Ney­mar i Suárez i la resta tapa­ran el forat negre dei­xat per Messi i el genet pàl·lid de Fuen­te­al­bi­lla; que, del­mat i tot, el Barça sem­pre pot pre­sen­tar un onze millor que el del pro­per rival. Podria abo­car-me a posi­ti­var-ho tot, i a espe­ro­nar-lo a man­te­nir la fe i no caure en el pecat dels que van xiu­lar l'equip dimarts abans que remuntés. Podria, que al cap­da­vall sóc culer, i és pos­si­ble, i pro­ba­ble i tot, que vostè també, i que agra­eixi els ànims i el con­for­tin els mis­sat­ges posi­tius. Podria, sí, de la mateixa manera que ho fan tants. I també podria fer el con­trari, si a qui volgués espe­ro­nar fos als que no poden sofrir el Barça, si escrivís per a ells –és a dir, si jo fos un d'ells, que qui escriu, abans que per a ningú, ho fa per a ell mateix, és inne­go­ci­a­ble–. Podria lla­vors fre­gar-me les mans, recrear-me en l'infor­tuni blau­grana, recor­dar el joc pro­gres­si­va­ment poc con­vin­cent de l'equip i insis­tir en la feblesa amb què el Barça haurà d'afron­tar els pro­pers duels con­tra rivals mai petits, perquè d'aquests no n'hi ha. I anti­ci­par i començar a cele­brar i tot, que aquí no ens estem de res, el dal­ta­baix, que caurà com la fruita madura.

Podria, sí, com fa aquest arti­cu­lisme en voga que es dedica amb fruïció a la pura espe­cu­lació futu­rista. Suc­ce­eix que ser­vi­dor no el prac­tica, perquè és un antic i pensa que convé no con­fon­dre el peri­o­disme amb els webs de tarot i els d'apos­tes. Ni prac­tica aquest ni tam­poc aquell altre, també tan recur­rent, i pre­tensiós, dedi­cat a acon­se­llar o direc­ta­ment dic­tar als uns i als altres el que hau­rien de fer, que un ni és l'encar­re­gat de la tàctica ni de l'estratègia, ni con­sul­tor sen­ti­men­tal. Pro­li­fera, i cal estar adver­tit i pre­fe­reixo dedi­car aquest racó a adver­tir-ho, un peri­o­disme d'ins­ti­gació que pretén expli­car el que pas­sarà –o el que es vol­dria que passés– en comp­tes de limi­tar-se, com toca­ria, a inten­tar expli­car el que ha pas­sat o, com a molt, el que està pas­sant, que ja és prou difícil. Un peri­o­disme dedi­cat a mas­tur­bar el lec­tor, com va avi­sar Enric González que massa sovint fa l'espor­tiu, tot i que la per­versió està molt estesa. Revisi, si no, les anàlisis fetes en dia­ris, ràdios i tele­vi­si­ons dels comi­cis del 27-S, i les seves even­tu­als con­seqüències. En tro­barà unes quan­tes, de tots colors, de pura­ment aber­rants, només dis­se­nya­des al ser­vei de la ide­o­lo­gia de torn. Par­lem d'un peri­o­disme –que no passa de ser-ho pre­sump­ta­ment i pre­sump­tu­osa– con­sa­grat al nodri­ment de les cre­en­ces i el vati­cini ona­nista, i que té pre­di­ca­ment en tant que la fe i la palla són vicis arre­lats. Tot i que mai tri­om­farà, per la mateixa raó, esti­mat lec­tor, per la qual li convé evi­tar-lo: perquè pot ser­vir per a mol­tes coses, però mai per enten­dre el que ha pas­sat, el que està pas­sant ni, encara menys, el que pot arri­bar a pas­sar.