L'altaveu mediàtic amplifica la transcendència de les notícies en funció d'on situa el focus. El ciclisme i l'atletisme han estat socialment estigmatitzats com esports tacats pel dopatge. Alguns dels seus grans exponents s'han vist involucrats en casos de pràctiques il·legals per millorar el seu rendiment i, sovint, s'ha confós la culpa individual amb el càstig públic de tot el col·lectiu. Aquesta mateixa setmana s'ha fet públic l'informe anual de l'Agència Mundial Antidopatge. 202 pàgines que recullen les conclusions sobre un univers de 283.304 mostres. I ni l'atletisme ni el ciclisme figuren en el top tres dels esports olímpics més malparats pel que fa a controls adversos o que presenten lectures atípiques (no han de ser necessàriament casos de dopatge perquè s'ha demostrat que alguns esportistes produeixen naturalment algunes substàncies prohibides). En tot cas, l'halterofília és l'esport que presenta un percentatge més alt de controls irregulars amb un 1,9%, seguit de l'equitació (1,8%) i el golf (1,6%). En l'atletisme, per exemple, es van fer 25.830 controls, 216 dels quals van donar resultats adversos. Un 1%. Un percentatge semblant al del ciclisme (221 de 22.471 controls). I encara alguna dada més rellevant. Esports no olímpics com l'automobilisme (3,7%) i el motociclisme (3,4%) presenten uns percentatges de resultats anòmals molt superiors a la majoria. Ni que sigui des d'aquest petit racó toca fer un titular ben gran i visible. L'any 2014, un 99% dels atletes i dels ciclistes no van fer trampes. Desmuntar tòpics, de vegades, és tan senzill com agafar les dades d'un anuari i fer-les visibles. Tolerància zero amb el dopatge, però també capacitat per filtrar i contextualitzar aquelles informacions cridaneres que posen al centre de la diana justos per pecadors. I per a la vostra informació o curiositat, els percentatges més alts de valors anòmals són del culturisme (13,7%), la pesca (10,6%) i els dards (8,5%).