Opinió

Pau López

Com pitjor jugui, més cal animar, i com més jove sigui, més paciència

El por­ter de l'Espa­nyol Pau López ha pas­sat una set­mana com­pli­cada. Després de la der­rota con­tra l'Spor­ting, les xar­xes soci­als van anar ple­nes de crítiques al jove talent gironí. Revi­sant el par­tit, sem­bla increïble que se'l faci res­pon­sa­ble de res. En el pri­mer gol, el xut de Hali­lo­vic va ser una rosca impa­ra­ble i, en el segon, el rival l'afu­se­lla des del mig de l'àrea amb un xut sec per baix molt difícil de pre­veure. Els que van qüesti­o­nar la capa­ci­tat de Pau pot­ser no recor­den la seva actu­ació en el par­tit con­tra el València ni l'excel·lent copa del Rei que va pro­ta­go­nit­zar l'any pas­sat.

Arran de les crítiques, el juga­dor ha donat de baixa el seu compte de Twit­ter. Ara el Pau està amb la selecció sub-21, aïllat de les des­con­si­de­ra­ci­ons i amb el cap posat a aju­dar l'equip a asso­lir els objec­tius de la tem­po­rada. Dei­xem-lo tran­quil i donem-li suport, que amb ell hi ha por­ter de garan­ties per a anys. Una de les armes que té aquest Espa­nyol és la iden­ti­tat, que els juga­dors i els tècnics s'impli­quin en el pro­jecte més enllà del seu deure pro­fes­si­o­nal i alhora que l'afi­ci­o­nat s'iden­ti­fi­qui amb ells. I per acon­se­guir-ho calen més Paus.

Ara que el club ha acon­se­guit atu­rar el dego­teig de bai­xes de socis que hi havia anu­al­ment des que es va inau­gu­rat el nou estadi, cal­dria recor­dar com es pot man­te­nir l'equip a l'elit i, fins i tot, fer somiar la gent com l'any pas­sat en la copa, amb un pro­jecte d'inversió zero. Per fer-ho és necessària una com­pli­ci­tat que va més enllà de les fílies o fòbies cap a algun juga­dor.

Com va dir molt encer­ta­da­ment aquesta set­mana un bon peri­quito, una bona afició ha d'estar sem­pre a l'altura de l'equip... Com pit­jor jugui, més cal ani­mar, i com més jove sigui, més paciència. Això és enten­dre com està cons­truït el deli­cat vin­cle entre l'equip i la gra­de­ria.

És per això que si alguna cosa m'atre­veixo a dema­nar a l'entre­na­dor Ser­gio González és que no s'arronsi a l'hora d'apos­tar pels nois de la casa. Que hi insis­teixi. Que no retiri la con­fiança a Pau, Duarte ni Víctor Álva­rez, i que abans de deci­dir-se, pensi en posi­tiu en el que poden apor­tar Raíllo, Mama­dou i Joan Jordán.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)