L'última moda en folklore espanyol és posar a un futbolista la camiseta de la selecció espanyola perquè després el públic espanyol el xiuli cada cop que toca la pilota com si fos un rival. Deu ser quasi tan absurd com criar un animal per després torturar-lo cruelment fins a la mort per a entreteniment de les masses en nom de l'art. No sembla probable que els xiulets a Piqué cada cop que juga amb Espanya per aquests camps espanyols siguin promoguts pel Congrés i el Senat a patrimoni cultural d'Espanya, perquè així se'l pugui xiular a gust a tot el territori de l'Estat, com passa amb la festa dels toros, però mai no es pot dir mai. En tot cas, si algú té un problema en tota aquesta història de Piqué, la selecció i els xiulets és Espanya, i prou que ho saben Vicente del Bosque, els companys de selecció de Piqué i els jugadors de Luxemburg, que, agafant paraules dels seus veïns gals Astèrix i Obèlix, devien pensar: “Estan bojos aquests espanyols!” Sí, el problema no és de Piqué, que és més a prop dels 30 que dels 20, que ho ha guanyat tot amb el Barça i amb la selecció espanyola, que s'acosta a la vuitantena de partits amb la samarreta d'Espanya i que no ha de demostrar res a ningú. El problema és d'Espanya. Un estat que ha d'imposar l'exhibició de la seva bandera a no sé quants ajuntaments catalans, un estat que ha de sancionar perquè li xiulen l'himne abans d'una final, un estat que ha de posar querelles contra un president per haver comès el crim de posar unes urnes perquè la seva gent opini sobre un tema que els afecta. Sí, el problema és d'Espanya, perquè la seva gent no defensa els seus. O no pot fer-ho, perquè no se'ls sent seus, com demostraven els aficionats després del partit amb Luxemburg quan deien que Piqué “no se siente español”. Vaja, que va a les manifestacions de l'Onze de Setembre i que defensa la llibertat d'expressió de la gent que xiula l'himne, i que respon en català quan un periodista li pregunta en aquesta llengua. Sí, efectivament, tenen un problema.