Al Benito Villamarín, l'estadi que es va arribar a dir durant uns anys Ruiz de Lopera, l'Espanyol va sortir dissabte al vespre amb el logotip de Power8 a la samarreta. Res d'extraordinari, perquè és el patrocinador principal que apareix a la indumentària dels periquitos des de l'any passat. Una mica cridaner, això sí, després que s'acabés de confirmar de manera oficial que aquesta empresa xinesa ha entrat en procés de liquidació. Dit d'una altra manera, l'Espanyol anuncia una marca que desapareix. L'Espanyol fa promoció pública d'una empresa que ha estat una estafa piramidal.

I el problema gros no és pas a la samarreta, perquè l'associació amb Power8 té com a element principal la cessió a l'empresa de la denominació de l'estadi. Allò dels naming rights que tan llaminer és perquè, òbviament, les xifres econòmiques van molt més enllà del que es pugui pagar per aparèixer en una samarreta, que al cap i a la fi en futbol no té cap més efecte directe com sí que sol passar en bàsquet. S'hi va agafar bé l'Espanyol, que va presumir d'un acord per set temporades a canvi de 37,5 milions. Poc més d'un any després, el club ja assumeix que no cobrarà més de quatre milions amb què comptava aquesta temporada. Amb l'agreujant que, com que cobrava per avançat, manté Power8 a l'estadi i a la samarreta.

El problema d'imatge és tan innegable que el mateix president el reconeix. Ja no és qüestió de preguntar-se si és adient cedir els drets del nom de l'estadi a una empresa ni dels límits i les línies vermelles a l'hora d'escollir el perfil del mecenes. En aquest cas, i a part del dubte raonable de si es va estudiar prou a fons l'empresa que prometia 37,5 milions d'euros, el maldecap és allargar el vincle, encara que sigui per contracte, amb una empresa que ha resultat ser una estafa piramidal. Ignoro com ho resoldran –ja fa mesos que tot plegat feia mala pinta–, però l'Espanyol faria bé de prendre la iniciativa i, encara que comporti assumir algun risc (o cost), miri de desempallegar-se amb rapidesa de l'associació amb Power8. Si no, el perill és que quedi petita aquella mofa de preguntar-se, quan hi ha un gol, si és a la porteria de Cornellà o a la del Prat.