L'Espanyol va anunciar ahir la renovació de Lardín i Morales com a gestors del futbol de base. Una bona notícia que confirma el full de ruta marcat des del novembre del 2012. Els cops de timó i el camins plens de ziga-zagues han donat pas al criteri professional. Segurament un dels pals de paller del mandat actual de Joan Collet ha estat confiar en els tècnics de la casa. El d'Argentona s'ha allunyat del manierisme de Dani, un president carismàtic, tot s'ha de dir, però que amb molta reiteració perdia la raó per col·locar els amics o fer un favor a un conegut. El gir amb l'entrada de Joan Collet ha estat total apostant pel triumvirat format per Perarnau, Lardín i Morales. Tres homes fets i formats a l'Espanyol que saben el pa que es dóna al club i com han de fer filigranes comptables per fitxar jugadors i superar els entrebancs més inimaginables per tancar una operació. Fa un any, es va unir al made in Espanyol Sergio González, que completa les quatre potes de l'estructura tècnica del club. Possiblement el llegat més important que està deixant la presidència de Joan Collet és haver recuperat aquest know how i, de retruc, la imatge de marca del club que va quedar malmesa en els darrers anys. L'Espanyol no pot competir amb diners i inversions milionàries, però a petita escala està fent una feina d'artesania digna del millor orfebre. Una feina d'I+D a petita escala, però molt apreciada i amb un enorme valor afegit. El club blanc-i-blau s'ha tornat a especialitzar en la política de planter. Un procés laboriós que només entén de paciència i d'una metodologia eficaç i mecanitzada per mostrar els seus fruits com els set títols aconseguit l'any passat en el futbol de base o tenir un tècnic al primer equip que tingui la suficient valentia per apostar i creure en futbolistes sense experiència, però amb un enorme potencial per aflorar. Que va ser primer, la necessitat o la virtut? Qui ho sap, ara poc importa.