Opinió

DIES IRAE

Les proves del delicte

Tant les estelades de la UEFA com la denúncia de l'àrbitre tenen el mateix rerefons: un estat a l'atac

DILLUNS 19.

La UEFA torna a sancionar el Barça perquè els seus aficionats exhibeixen estelades en els partits. 40.000 euros de multa més. I com que en la mateixa tongada sancionadora la UEFA castiga amb multes inferiors les bengales del partit entre el Benfica i l'Atlético, es desferma, sobretot a les xarxes socials, la candidesa que caracteritza el barcelonisme poc documentat, que centra la queixa i la crítica en la falta de criteri de la UEFA per considerar més perilloses les estelades que les bengales. O sigui, es queda a la superfície. Arribats a aquest punt, encara pot sorprendre algú la incoherència de criteri de la UEFA o de la FIFA o de la FEF? Això no és cap novetat, ni el més greu.

Hi ha dos nivells més greus. Un, que rere aquestes sancions i rere els comissaris de la UEFA hi ha algú que ha denunciat l'estelada com una bandera de confrontació. No és casualitat que estigui passant això ara i no en temporades o èpoques anteriors en què també hi ha hagut estelades al Camp Nou. Des d'Espanya es criminalitza tot el que es mogui a Catalunya. I el Barça, al marge de qui el presideixi, és un emblema de Catalunya. I debilitant-lo amb sancions, se'l debilita esportivament i es debilita Catalunya i el procés independentista.

L'altre nivell preocupant és el paper de la directiva, que ha quedat en fals després d'haver publicitat que ho arreglaria per la via diplomàtica i del diàleg amb l'entitat que presideix (o ja no) Michel Platini, que pels seus problemes relacionats amb la corrupció també ha deixat en evidència el Barça com a principal valedor de la seva candidatura a la presidència de la FIFA. La directiva de Bartomeu no va saber guanyar-se la complicitat de la majoria independentista del país perquè va ser tèbia i temorosa en el conflicte amb la UEFA per les estelades. Va errar en el diagnòstic i en l'estratègia: la primera sanció era una qüestió de país i va girar l'esquena a la majoria. Ara que la directiva mirarà d'arreglar-ho als tribunals, quedarà malament a totes bandes. Correrà perill en les competicions de la UEFA si s'hi enfronta, perquè no oblidem és un organisme corrupte. I ho haurà d'afrontar sense la complicitat de la majoria política i la societat civil, perquè, tot i tenir-ho fàcil, no l'ha sabut tenir al costat.

DIMECRES 21.

Ho revela aquest diari: un àrbitre assistent denuncia el que hem sabut de tota la vida: pressions per afavorir el Real Madrid i perjudicar el Barça. Les proves, el seu testimoni, segurament no serviran davant un tribunal. Les proves oculars, però, són tota una vida de veure futbol. Les proves són el robatori de Di Stefano, Guruceta, José Plaza (“Mentre Plaza sigui president dels àrbitres, el Barça no serà campió”, va dir el 1976 l'àrbitre Antonio Camacho, i així va ser), Brito Arceo, la lliga de Mou (no tot es redueix als enfrontaments Barça-Madrid; els robatoris han afectat tots els altres rivals directes o indirectes), una llista inacabable de greuges tan evidents que fan tant mal als ulls com a la dignitat i l'esportivitat. Se n'ha fet victimisme, sí, però tot això i més ha existit. I no cal creure en complots ni conspiracions. Ja ho dic jo: no existeixen. Pel sol fet que no cal que existeixin. És el sistema. El polític, l'esportiu, el que sigui. S'activa quan convé. Per frenar Catalunya, per fer entrebancar el Barça. Amb tota la naturalitat, la impunitat i l'eficàcia de sempre. I ara toca.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)