Qatar Airways sí o Qatar Airways no. O Qatar Foundation. O qualsevol de les opcions d'aquest desplegable desconegut que any rere any presenta sorpreses per als socis del FC Barcelona. I enguany, també, per a Josep Maria Bartomeu i la seva junta directiva, que han quedat bocabadats per la reacció dels seus interlocutors milionaris.

El triplet, curiosament, ha estat decisiu per a aquest coitus interruptus. El president del Barça i el vicepresident Manel Arroyo fa molts mesos que parlen d'aquest patrocini. Entre mal de panxa i mal de panxa per les qüestions ètiques col·laterals, tothom entén que una negociació d'aquesta magnitud no es fa en un dia. Ni en dos. Les bones relacions entre les parts han permès moltes trobades i encara més converses, els uns amb l'objectiu de guanyar més diners al preu que sigui; i els altres, obsessionats en una aliança de màrqueting que converteixi el monstre en bella dorment. I amb aquesta filosofia els dirigents del Barcelona han buscat la manera d'augmentar l'aportació de l'emirat fins a lluir una suma exemplar. Què us semblen 40 milions? No, més. 50? Més! 60! 70! I, a canvi, què? Publicitat estàtica, sí; la samarreta d'entrenament, no; el futbol de base; més o menys anys d'acord... En fi, un estira-i-arronsa normal. Converses intenses des de l'abril de l'any passat que han portat Bartomeu i Arroyo a creure que la feina estava encarrilada. L'èxit de l'equip en la lliga, la copa i la Champions va augmentar el valor dels actius del Barça i, evidentment, els dirigents del club blaugrana han intentat jugar aquest as que havia de ser guanyador. Però no. Tot el contrari. A Qatar aquest matís en les condicions no ha agradat i, com que no hi ha cap paper escrit dels acords verbals, de moment, val el que consta en els contractes secrets. És a dir, el que hi ha en el que expira el 30 de juny del 2016. És definitiu? No. Hi haurà una oferta millor? Segur. Quan? Probablement aviat. O això esperen els dirigents blaugrana. Ara bé, quan a ells els doni la gana. Així ha estat sempre el seu tarannà, i no veuen motius –ni la triple corona d'aquest any– per canviar el seu comportament. Mana qui mana.

L'emir i els seus ajudants no saben de futbol, però, de negocis, en poden donar lliçons. I aquest cop el temps ha jugat a favor seu. Amb l'assemblea de compromissaris a tocar i amb la informació de la junta enviada als socis informant que l'acord superaria els 65 milions d'euros per acostar-se als 70 del Manchester United (el més ben pagat del món), els negociadors qatarians han congelat l'acord fins a nova ordre. Bartomeu i Arroyo, que aquesta setmana van fer un viatge llampec per mirar de desbloquejar la negociació, van haver de viure la humiliant situació d'esperar més de vuit hores una resposta que no va arribar. En fi, sí, un simple adéu de l'ajudant d'un càrrec menor. Un ninotet, vaja.

La reunió de la junta d'ahir va ser llarga, perquè es tractava de trobar la sortida menys dolenta. I es va coincidir que cal seguir parlant i convocar una assemblea extraordinària quan l'acord sigui ferm. Amb quines quantitats? Ja ho veurem. De moment, el vicepresident Arroyo, que diumenge havia de donar les explicacions als socis, busca un executiu que pugui substituir-lo en el discurs públic. Bartomeu, que no fa gaire havia promès dues alternatives, de moment, no les té. Ja s'entén que quan un es posa en mans del diable és difícil trobar un àngel. La recerca, però, continua.

Un cop dur per a qui ha basat tota la vida del club en els diners de Qatar. La millora del contracte de Neymar. L'Espai Barça. El nou Camp Nou. Els futurs fitxatges. Tot en mans de Qatar. Amb aquest panorama, té realment força Josep Maria Bartomeu per defensar els interessos del Barça i enviar-los a fregir espàrrecs?