Sensacions i realitats

Qatar Airways sí o Qatar Airways no. O Qatar Foun­da­tion. O qual­se­vol de les opci­ons d'aquest des­ple­ga­ble des­co­ne­gut que any rere any pre­senta sor­pre­ses per als socis del FC Bar­ce­lona. I enguany, també, per a Josep Maria Bar­to­meu i la seva junta direc­tiva, que han que­dat boca­ba­dats per la reacció dels seus inter­lo­cu­tors mili­o­na­ris.

El tri­plet, curi­o­sa­ment, ha estat deci­siu per a aquest coi­tus inter­rup­tus. El pre­si­dent del Barça i el vice­pre­si­dent Manel Arroyo fa molts mesos que par­len d'aquest patro­cini. Entre mal de panxa i mal de panxa per les qüesti­ons ètiques col·late­rals, tot­hom entén que una nego­ci­ació d'aquesta mag­ni­tud no es fa en un dia. Ni en dos. Les bones rela­ci­ons entre les parts han permès mol­tes tro­ba­des i encara més con­ver­ses, els uns amb l'objec­tiu de gua­nyar més diners al preu que sigui; i els altres, obses­si­o­nats en una aliança de màrque­ting que con­ver­teixi el mons­tre en bella dor­ment. I amb aquesta filo­so­fia els diri­gents del Bar­ce­lona han bus­cat la manera d'aug­men­tar l'apor­tació de l'emi­rat fins a lluir una suma exem­plar. Què us sem­blen 40 mili­ons? No, més. 50? Més! 60! 70! I, a canvi, què? Publi­ci­tat estàtica, sí; la samar­reta d'entre­na­ment, no; el fut­bol de base; més o menys anys d'acord... En fi, un estira-i-arronsa nor­mal. Con­ver­ses inten­ses des de l'abril de l'any pas­sat que han por­tat Bar­to­meu i Arroyo a creure que la feina estava encar­ri­lada. L'èxit de l'equip en la lliga, la copa i la Cham­pi­ons va aug­men­tar el valor dels actius del Barça i, evi­dent­ment, els diri­gents del club blau­grana han inten­tat jugar aquest as que havia de ser gua­nya­dor. Però no. Tot el con­trari. A Qatar aquest matís en les con­di­ci­ons no ha agra­dat i, com que no hi ha cap paper escrit dels acords ver­bals, de moment, val el que consta en els con­trac­tes secrets. És a dir, el que hi ha en el que expira el 30 de juny del 2016. És defi­ni­tiu? No. Hi haurà una oferta millor? Segur. Quan? Pro­ba­ble­ment aviat. O això espe­ren els diri­gents blau­grana. Ara bé, quan a ells els doni la gana. Així ha estat sem­pre el seu tarannà, i no veuen motius –ni la tri­ple corona d'aquest any– per can­viar el seu com­por­ta­ment. Mana qui mana.

L'emir i els seus aju­dants no saben de fut­bol, però, de nego­cis, en poden donar lliçons. I aquest cop el temps ha jugat a favor seu. Amb l'assem­blea de com­pro­mis­sa­ris a tocar i amb la infor­mació de la junta envi­ada als socis infor­mant que l'acord supera­ria els 65 mili­ons d'euros per acos­tar-se als 70 del Manc­hes­ter Uni­ted (el més ben pagat del món), els nego­ci­a­dors qata­ri­ans han con­ge­lat l'acord fins a nova ordre. Bar­to­meu i Arroyo, que aquesta set­mana van fer un viatge llam­pec per mirar de des­blo­que­jar la nego­ci­ació, van haver de viure la humi­li­ant situ­ació d'espe­rar més de vuit hores una res­posta que no va arri­bar. En fi, sí, un sim­ple adéu de l'aju­dant d'un càrrec menor. Un nino­tet, vaja.

La reunió de la junta d'ahir va ser llarga, perquè es trac­tava de tro­bar la sor­tida menys dolenta. I es va coin­ci­dir que cal seguir par­lant i con­vo­car una assem­blea extra­or­dinària quan l'acord sigui ferm. Amb qui­nes quan­ti­tats? Ja ho veu­rem. De moment, el vice­pre­si­dent Arroyo, que diu­menge havia de donar les expli­ca­ci­ons als socis, busca un exe­cu­tiu que pugui subs­ti­tuir-lo en el dis­curs públic. Bar­to­meu, que no fa gaire havia promès dues alter­na­ti­ves, de moment, no les té. Ja s'entén que quan un es posa en mans del dia­ble és difícil tro­bar un àngel. La recerca, però, con­ti­nua.

Un cop dur per a qui ha basat tota la vida del club en els diners de Qatar. La millora del con­tracte de Ney­mar. L'Espai Barça. El nou Camp Nou. Els futurs fit­xat­ges. Tot en mans de Qatar. Amb aquest pano­rama, té real­ment força Josep Maria Bar­to­meu per defen­sar els interes­sos del Barça i enviar-los a fre­gir espàrrecs?