El bunyol de Villa­nu­eva de la Serena ens per­met fer una reflexió: hi ha juga­dors que ves­tei­xen de blau­grana que podrien jugar en altres clubs molt més humils i difícil­ment el Barça es fixa­ria en ells. La con­clusió inclou tots els ele­ments que con­di­ci­o­nen el ren­di­ment, per exem­ple, la moti­vació per jugar un par­tit d'aques­tes carac­terísti­ques en un mal camp i con­tra un con­junt de segona B, però també la mani­festa con­dició de suplent que obliga a tenir una dura bata­lla diària con­tra l'entre­na­dor a còpia de demos­trar la seva equi­vo­cació. No cal dir noms. Luis Enri­que avui encara té les coses més clares.

Però posats a veure les evidències (i a dir-les) el par­tit con­tra el Villa­no­vense ens des­perta una nostàlgia que ens obliga a fer-nos algu­nes pre­gun­tes. Marc Muni­esa, avui a l'Stoke City de la Pre­mier, titu­lar amb Mark Hug­hes, és pit­jor que el que hi ha a les atapeïdíssi­mes demar­ca­ci­ons de cen­tral i late­ral? Se'n va anar lliure ja fa tres tem­po­ra­des. I Gri­maldo, el capità del Barça B, no té cap opció de llui­tar amb els que hi ha ara? Gerard Deu­lo­feu, juga­dor de l'Ever­ton, no millora la posició d'extrem? I Adama Traoré, ara a l'Aston Villa, tam­poc? Amb les matei­xes opor­tu­ni­tats que han tin­gut altres juga­dors, s'hau­rien fet un lloc a can Barça? Els 16 mili­ons d'euros reco­llits pels dos davan­ters han estat deci­sius per ven­dre'ls? Han pagat per ells el que ningú ha pro­po­sat per altres juga­dors que for­men part de la pri­mera plan­ti­lla i, per tant, el Barça ha pri­o­rit­zat l'eco­no­mia al talent espor­tiu? Fa la sen­sació que el pri­mer equip del Bar­ce­lona no reu­neix el poten­cial que segu­ra­ment hau­ria pogut tenir.

Al mateix temps, però, el par­tit d'Extre­ma­dura ens per­met par­lar dels qua­tre nanos que van tenir l'ocasió de jugar i que, dei­xeu-m'ho dir, van ser els millors blau­grana a la gespa. Recon­for­tant és tor­nar a veure Sergi Sam­per, mig cen­tre per excel·lència des­plaçat a l'inte­rior pels tècnics, ja que Gerard Gom­bau és, ara per ara, la nineta dels ulls de Luis Enri­que. Es repe­teix allò de Ser­gio Bus­quets i Masc­he­rano. El debat queda obert, però la visió del tècnic és evi­dent: no sem­bla que el futur del bar­ce­loní passi pel Camp Nou... El came­runès Wil­fred Kap­toum va pre­sen­tar can­di­da­tura a còpia de talent. Al Mini ja el conei­xen, però les lesi­ons no l'han dei­xat bri­llar. Només té 19 anys, però és l'excepció que con­firma la regla. Atents. Aitor Can­ta­la­pi­e­dra, extrem de gran col­peig, ja ha tret el cap tot i que no ho té gaire fàcil.

Tot ple­gat ens porta a la con­clusió que mal­grat que el juve­nil A ja és ter­cer al dar­rere del Mallorca i l'Espa­nyol i que el Bar­ce­lona B és dotzè a segona B; que mal­grat que la situ­ació del plan­ter no és mera­ve­llosa; que mal­grat que s'han fet mala­ment mol­tes coses que han por­tat a l'actual situ­ació... a pesar d'això i d'altres coses, tot és pos­si­ble si l'entre­na­dor del pri­mer equip obre la porta del seu ves­ti­dor.

I men­tres­tant i a pesar de la bata­lla per­me­teu-me una flo­reta cap a Gerard López, el tècnic del filial. No entra­rem en cap debat tàctic ni a valo­rar el ren­di­ment del seu equip. L'un i l'altre s'estan conei­xent, i el segui­dor bar­ce­lo­nista espera que del matri­moni en surti alguna cosa interes­sant. Això sí, sobre el que ell repre­senta per al plan­ter i sobre la seva història, Gerard ho té clar. En deu jor­na­des, ja han debu­tat a segona B els juve­nils Àlex Car­bo­nell, Car­les Aleñà i Car­les Pérez, i ja han anat con­vo­cats Andreu Cases i Theo Chen­dri. És el con­cepte d'obrir la porta. Això mateix. Obrir la porta a les opor­tu­ni­tats. Obrir la porta.