Segurament els seguidors de l'Espanyol es deuen preguntar quin equip veuran demà davant el Granada. L'equip capaç de guanyar amb autoritat el València o el Betis, o bé el que es va desfer com un terròs de sucre contra el Madrid o va decebre davant el Deportivo i el Rayo Vallecano.

I és que els blanc-i-blaus no tenen terme mitjà en aquest començament de temporada. Passen del blanc al negre, de guanyar clarament a perdre amb contundència, i de fer un futbol convincent a fer-ne un de desconcertant.

Aquest és el gran maldecap de Sergio González en aquestes primeres jornades de lliga. Trobar els matisos entre el clar i l'obscur. Aconseguir un equilibri tant en el joc com en l'estat anímic de l'equip, que s'envalenteix quan les coses li van de cara, però que, a la vegada, s'enfonsa molt d'hora el dia que el partit es posa costa amunt.

Aquesta és l'assignatura pendent per resoldre i no pas el nombre de punts sumats fins ara, ja que aquest registre és millor que el de la temporada passada per aquestes dates. A l'Espanyol li falta guanyar solidesa, especialment en defensa, perquè fins ara és, de molt, l'equip que ha encaixat més gols. En canvi, en atac, les xifres de gols no són del tot dolentes.

És lògic, en aquest sentit, que els aficionats periquitos estiguin desconcertats, però també és cert que per treure'n l'entrellat cal analitzar-ho amb més deteniment. D'entrada, els blanc-i-blaus han perdut aquest estiu fins a quatre jugadors cabdals la temporada passada com ara Casilla, Moreno, Lucas Vázquez i Sergio García i que formaven la columna vertebral de l'equip. I tot i que, al meu entendre, s'han reforçat força bé, aquesta transició no és fàcil ni ràpida de fer. Sense anar més lluny, el curs passat els jugadors van trigar uns mesos a adaptar-se al que demanava el nou tècnic i no va ser ben bé fins al mes de gener quan ho van assolir.

Aquest any Sergio González encara
no ha aconseguit conjuntar totes les peces noves de què disposa. Els jugadors nous necessiten adaptar-se al que els
demanen, una feina que sobretot és responsabilitat de l'entrenador. Un entrenador que després del que va aconseguir la campanya passada hauria de tenir crèdit suficient per a repetir-ho.